Adéu, Juanjo... benvinguda, Victoria!

Sóc una dona des del dia en què vaig nàixer encara que la gran diferència ara, des que vaig decidir fa dos anys fer el pas de mostrar-me al món tal com sempre m’he sentit, és que sóc una dona feliç i plena de vida.” Amb aquestes paraules recorda Victoria Monique Sáez, una lleidatana de 30 anys, el dia en què va començar un procés de transició que va culminar el passat 11 de novembre, quan el Registre Civil de Lleida per fi va reconèixer la seua veritable identitat de gènere i va deixar enrere el seu nom de naixement, Juanjo.

En el dia d’avui se sent més segura que mai d’expressar-se tal com és, encara que la seua infantesa va estar marcada per la pressió social i la desinformació. “M’havien etiquetat erròniament com un noi i jo amb prou feines coneixia l’existència del col·lectiu trans. Vaig créixer veient a la televisió figures com Bibiana Fernández i Cristina Ortiz La Veneno, però mai vaig trobar en elles un model a seguir perquè els mitjans només exposaven estereotips, i convertien aquestes dones en un espectacle. I molt menys hi vaig trobar un referent de dona calba. Tot això em va provocar por de mostrar qui era, ja que revelava que les trans estaven relegades a la marginació”. Precisament, l’aclamada sèrie La Veneno ha estat la primera a visibilitzar amb sensibilitat la realitat de les dones trans.

Per a Victòria, no va ser fins a l’adolescència quan va començar a desprendre’s d’una masculinitat que per a ella era “tòxica” i el 2018 començar un procés d’hormonació. D’aquests anys destaca que, a l’identificar-se com a dona trans, va sentir que va baixar dos esglaons socialment: per ser trans, però també per ser dona. “Sents que has de ser la més femenina perquè la societat t’accepti, perquè com més s’assembla el teu aspecte al d’una dona normativa hi ha menys discriminació, però hem d’aprendre que cadascú s’expressa d’una manera diferent. En el meu cas, em sento orgullosa de ser una dona calba i no m’importa el que diguin els altres”. Quant al tràmit de canvi de sexe al Registre Civil, assegura que “tenim la sort de disposar d’entitats com Colors de Ponent i el Servei d’Atenció Integral LGBTI, que t’acompanyen i et posen les coses fàcils”, encara que denuncia que “haver d’hormonar-se durant dos anys no hauria de ser un requisit indispensable per a aquest tràmit perquè hi ha persones trans que no volen emprendre aquest canvi al seu cos”.

Precisament, aquesta reivindicació és més a prop que mai de convertir-se en realitat, ja que el Govern central està treballant en una reforma de la llei Trans que, entre d’altres mesures, preveu eliminar el requisit del diagnòstic mèdic de disfòria de gènere i el tractament hormonal obligatori per al canvi de sexe al Registre.

A Ponent, un total d’onze lleidatans han efectuat en els últims tres anys el que es coneix com una rectificació registral del sexe. Un tràmit que en els últims mesos també s’ha vist afectat a causa de la crisi sanitària de la Covid-19, ja que, segons les dades facilitades a aquest diari per Justícia, aquest any s’han registrat només dos processos a Lleida, la meitat que l’any passat.

Victòria Sáez

Edat: 30 anys

Lloc de naixement: Lleida

Professió: Actualment treballa de dependenta en una botiga de moda i calçat urbà.

Victòria explica que “als setze o disset anys vaig començar a experimentar amb la meua expressió de gènere, vestint amb roba més femenina i sentint-me cada vegada més còmoda amb el maquillatge. Viure a Alemanya durant un any em va ajudar a guanyar confiança i empoderar-me, ja que allà vaig conèixer dones trans amb qui per primer cop em vaig identificar”. Fa dos anys va iniciar el procés d’hormonació i el passat 11 de novembre el Registre Civil va aprovar el canvi registral de sexe i nom. Encara que va estudiar Disseny de Moda i actualment treballa com a dependenta en una botiga de l’Eix Comercial de Lleida, diu que es tracta d’una ocupació temporal mentre es prepara oposicions.