Associen l'ansietat amb una progressió més important de l'Alzheimer

L’ansietat està associada amb una taxa de progressió més gran des del deteriorament cognitiu lleu fins la malaltia d’Alzheimer, segons un estudi presentat en la reunió anual de la Societat Radiològica d’Amèrica del Nord (RSNA, per les seues sigles en anglès). L’Alzheimer representa una important crisi de salut pública a tot el món. El nombre de morts per aquesta malaltia s’ha duplicat amb escreix des de l’any 2000, i actualment és la cinquena causa de mort entre les persones majors de 65 anys als Estats Units.

Moltes persones amb Alzheimer pateixen primer un lleu deteriorament cognitiu, un declivi en les capacitats cognitives com la memòria i les habilitats de pensament que és més ràpid del que normalment s’associa amb l’envelliment. L’ansietat s’ha observat amb freqüència en pacients amb deteriorament cognitiu lleu, encara que no es comprèn bé el seu paper en la progressió de la malaltia.

"Sabem que la pèrdua de volum en certes àrees del cervell és un factor que prediu la progressió de la malaltia d’Alzheimer. En aquest estudi, volíem veure si l’ansietat tenia un efecte en l’estructura del cervell, o si l’efecte de l’ansietat era independent de l’estructura del cervell per afavorir la progressió de la malaltia", explica l’autora principal de l’estudi, Maria Vittoria Spampinato, professora de Radiologia a la Universitat Mèdica de Carolina del Sud en Xarleston (Estats Units).

El grup d’estudi va incloure 339 pacients, amb una edat mitjana de 72 anys, de la cohort de la Iniciativa de Neuroimatges de la Malaltia d’Alzheimer 2. Cada persona tenia un diagnòstic de base de deteriorament cognitiu lleu; 72 van progressar a la malaltia d’Alzheimer mentre que 267 van romandre estables.

Els investigadors van realitzar ressonàncies magnètiques del cervell per determinar els volums de referència de l’hipocamp i l’escorça entorrinal, dos àrees importants per a la formació de records. També van provar la presència de l’al·lel APOE4, el factor de risc genètic més prevalent en la malaltia d’Alzheimer. L’ansietat es va mesurar amb estudis clínics establerts.

Com era d’esperar, els pacients que progressaven cap a Alzheimer tenien volums significativament menors en l’hipocamp i l’escorça entorrinal i una freqüència més gran de l’al·lel APOE4. Tanmateix, el més notable va ser que els investigadors van descobrir que l’ansietat s’associava independentment amb el declivi cognitiu.

"Els pacients amb deteriorament cognitiu lleu amb símptomes d’ansietat van desenvolupar la malaltia d’Alzheimer més ràpid que els individus sense ansietat, independentment de si tenien un factor de risc genètic per a la malaltia d’Alzheimer o pèrdua de volum cerebral", detalla la primera autora de l’estudi, Jenny L. Ulber.

La relació entre els símptomes d’ansietat i una progressió més ràpida de la malaltia d’Alzheimer presenta una oportunitat per millorar l’avaluació i el maneig dels pacients amb deteriorament cognitiu lleu primerenc, segons els investigadors.

"Necessitem entendre millor l’associació entre els trastorns d’ansietat i el declivi cognitiu. Encara no sabem si l’ansietat és un símptoma –en altres paraules, la seua memòria està empitjorant i es tornen ansiosos– o si l’ansietat contribueix al declivi cognitiu. Si fóssim capaços en el futur de trobar que l’ansietat està realment causant la progressió, llavors hauríem de revisar més agressivament els trastorns d’ansietat en els ancians", conclou Spampinato.