Salvador Gallego: «Cap agressió ha de quedar sense resposta»

La pandèmia ha frenat la violència masclista?

En absolut. La pandèmia no ha confinat la violència masclista i l’únic que ha fet és afegir una dificultat més a les dones per poder denunciar. Això ha provocat que les víctimes aguantin més.

Es tarda més a denunciar aquesta situació?

Si normalment les dones que acaben denunciant el seu maltractador ho fan quan ja no poden suportar-ho més, amb la pandèmia aquest aguantar més s’ha incrementat i ens trobem que presenten la denúncia més tard. Però la nostra missió és transmetre a la societat el missatge que no s’ha d’esperar a denunciar, que s’ha de fer des del principi.

Com ha afectat el confinament a l’hora de denunciar?

Durant la primera quinzena del passat mes de març, les denúncies van caure en picat per les restriccions de mobilitat. Es van posar en marxa campanyes de conscienciació i durant l’estiu les denúncies van tornar a augmentar. Es preveu acabar l’any amb xifres similars a les de l’any passat.

S’ha detectat més violència entre els joves a través de les xarxes socials?

És un col·lectiu que sempre està més connectat a les pantalles i, amb la pandèmia, aquesta connexió amb el món ha augmentat, per la qual cosa trobem casos en els quals l’ús d’internet se centra en el control de la parella. Per prevenir-ho i actuar, ja estem treballant per portar als centres educatius (quan puguem tornar a les aules) formació específica. D’aquesta forma, els joves podran diferenciar quan s’utilitza internet per contactar i quan per controlar. Perquè l’objectiu és saber detectar aquest tipus de violència i poder trencar la relació en els primers moments. Com a societat encara tenim pendent educar des de la infantesa contra el masclisme, és la clau contra aquesta xacra.

La societat s’implica més a alertar de casos de violència?

Amb l’inici del confinament, vam fer una crida a la militància activa, perquè la població ens alertés de qualsevol situació de violència. Hem d’entendre que la violència masclista ens afecta a tots com a societat.

Com s’ha reforçat l’atenció a les víctimes?

Al no poder fer un seguiment presencial, els efectius d’atenció a la víctima van haver de reforçar el seguiment telefònic, amb més contactes i també en els casos on es percebia un risc més gran. En els casos de dones que tenen protecció policial específica, comptem amb la col·laboració de la dona i adaptem el seguiment a les seues necessitats.

S’han denunciat més episodis de violència sexual?

Hem detectat un augment de les denúncies en els últims anys, però crec que és perquè s’està més conscienciat que no s’ha de permetre cap tipus d’agressió. És important que es denunciï tot, no permetre cap tipus de violència i acabar amb la percepció que pot tenir l’agressor de quedar impune, per la qual cosa hem de lluitar-hi en contra.

Aquest any s’han detectat fins a tres matrimonis forçats al Segrià...

Són tres casos, de dos menors i una dona adulta, en els quals hem pogut actuar a temps abans que fossin obligades a casar-se amb homes que no havien triat. Hem de tenir en compte que aquest tipus de violència és molt dura, perquè perden tots els vincles familiars pel fet de denunciar i són molt vulnerables, per la qual cosa és vital proporcionar-los atenció i recursos.

Malgrat la situació excepcional, denunciar és clau...

Tenim tots els recursos per lluitar contra la impunitat del masclisme i perquè cap agressió quedi sense resposta.