Descobreixen ambients "habitables" a les llunes gelades de Júpiter
Il·lustració que recrea on es troba el nou material descobert a 'Garmínedes', una de les llunes gelades de Júpiter
Un equip multidisciplinari d’investigadors espanyols ha descobert un nou material, present a les llunes gelades de Júpiter, que podria afavorir el contacte entre els elements químics que donen lloc a la vida. En la investigació han participat científics de la Universitat d’Oviedo i del Centre d’Astrobiologia (un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial), que han analitzat les propietats d’aquest nou material.
El material descobert podria formar-se a les llunes gelades de Júpiter, com Ganimedes, el cos planetari que acumula més aigua líquida del Sistema Solar sota la seua escorça de gel, han informat avui el CAB després de la publicació dels resultats a la revista "ACS Earth and Space Chemistry".
Els investigadors han destacat les importants conseqüències tant a nivell geològic com a nivell astrobiològic, ja que permetria a una font de carboni (el diòxid de carboni) estar en contacte amb aigua líquida amb sals dissoltes a temperatures al voltant dels 0 graus, el que obre les possibilitats de formació de vida als oceans interiors de les llunes gelades del Sistema Solar.
El nou material que conté els elements químics necessaris per a la vida i que podria trobar-se a les llunes gelades del Sistema Solar és un hidrat de gas (en aquest cas, diòxid de carboni), un compost en el qual l’aigua i el gas es barregen formant una estructura diferent.
La nova estructura es considera un "gel farcit" en el qual l’aigua forma canals on s’allotja el diòxid de carboni.
El treball ha estat realitzat pel grup de Química Teòrica i Computacional de Materials (QTCMAT) de la Red Malta Consolider de la Universitat d’Oviedo i pel Centre d’Astrobiologia.
El científic Fernando Izquierdo, investigador de la Universitat d’Oviedo i primer signant de la publicació, ha destacat que "s’han realitzat càlculs mecanoquàntics de molt alta precisió en l’hidrat de diòxid de carboni, permetent analitzar el seu comportament sota pressions superiors a deu mil atmosferes a temperatures criogèniques (per sota de 100ºC)".
I entre els resultats més rellevants es troba la possibilitat que el diòxid de carboni pugui moure’s lliurement a través de l’estructura sòlida de gel, la qual cosa permetria a aquest gas travessar la barrera de gel que es formaria, a les llunes gelades, entre la roca en el fons de l’oceà lunar i assolir les capes superiors, ha explicat l’investigador en la nota de premsa.
La investigadora del CAB Olga Prieto Ballesteros, coautora de l’estudi, ha precisat que "els hidrats de gas tenen la capacitat d’emmagatzemar molècules que inclouen elements essencials per a l’habitabilitat planetària", i per això el seu gran interès astrobiològic.
