Detecten microplàstics en aigua dolça a l'Antàrtida

Un equip d’investigadors espanyols ha detectat per primera vegada la presència de microplàstics a l’aigua dolça d’una àrea protegida de l’Antàrtida. Els resultats d’una investigació que han liderat científics de la Universitat Autònoma de Madrid han confirmat la presència de fragments contaminants de polièster, acrílic i tefló, amb mides menors a cinc mil·límetres i diferents formes i colors.

Fins ara se sabia que els microplàstics (fragments de plàstic menors a 5 mil·límetres) havien arribat al mar, als rius i als terres de gran part del planeta, però els investigadors no esperaven trobar-los en un dels llocs més pristins del planeta.

Un estudi recent, realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), del Museu Nacional de Ciències Naturals i la Universitat d’Alcalá, ha descrit la presència de microplàstics de polièster, acrílic i tefló a la Península de Byers (Illa Livingston, Antàrtida).

Els resultats, que s’han publicat al Marine Pollution Bulletin, han revelat que els microplàstics trobats tenien dimensions d’entre 0.4 i 3.5 mil·límetres, així com diferents colors i formes (fibres i films).

Es tracta d’una zona de l’Antàrtida que ha estat sota diferents figures de protecció ambiental des de 1966 i l’accés de la qual està molt restringit, i a la que només es pot accedir per motius científics i amb un permís de l’autoritat antàrtica i en grups petits, han recordat els investigadors.

De fet, en les últimes dècades només han accedit a aquesta regió un nombre molt limitat de científics i per causes molt justificades, ha informat la Universitat Autònoma en una nota difosa avui.

La investigació es va realitzar en un dels rierols d’aigua dolça que circulen en aquesta regió en els mesos d’estiu.

Els científics, ha informat la Universitat, es van assegurar que ningú passava per les proximitats del rierol a tot el seu recorregut durant la durada de l’experiment, i van utilitzar xarxes per filtrar l’aigua del rierol.

Els resultats han fet els científics preguntar-se si queda algun racó del planeta on els microplàstics encara no hagin arribat. "Encara queda molt treball per fer per entendre com són transportats fins allà, però sabem d’on vénen; de les activitats que tots nosaltres realitzem", han assenyalat en la nota de premsa.

Part dels microplàstics que acaben a tots els racons del planeta es formen a partir de la degradació dels plàstics de més mida que es rebutgen d’una forma incorrecta.

Han incidit a més en la importància d’evitar que els plàstics arribin al medi ambient per evitar també que els microplàstics assoleixin els pocs llocs verges que queden al planeta.

"El plàstic no és dolent, però està fet per durar. Tanmateix, una part important del que fem servir en el nostre dia a dia és d’un sol ús. Està a la nostra mà reduir, en la mesura dels possible, el consum de plàstics d’un sol ús, especialment aquells empleats en embalatges", han conclòs els investigadors.