L'avortament, en el punt de mira

La falta d’opcions d’avortament a les comarques lleidatanes ha estat sempre un dels cavalls de batalla dels col·lectius en defensa dels drets de la dona. I és que, encara que des del 2010 el lliure avortament és un dret recollit per llei, les embarassades lleidatanes que volen avortar quirúrgicament entre la novena i la catorze setmana de gestació fa anys que s’han de desplaçar a Barcelona, Tarragona o Girona, ja que a Lleida no hi ha fins a la data cap centre acreditat per fer-ho i només està permès l’avortament amb medicació. Al Pirineu la situació encara és pitjor, ja que no disposen de cap de les dos opcions a causa de l’objecció de consciència dels facultatius de l’Hospital de Tremp. Després de mesos de protestes, la consellera Alba Vergés va admetre la setmana passada que aquest és un problema “que s’arrossega” des de fa temps i es va comprometre a posar-hi remei. De moment, i com va avançar SEGRE, el departament de Salut està treballant en una “solució parcial” que arribarà abans de l’any que ve al Pirineu i que consisteix que professionals de l’hospital Arnau de Vilanova es desplaçaran setmanalment a Tremp i a Vielha per atendre avortaments farmacològics. L’ampliació de la cartera de Ginecologia i Obstetrícia en aquests hospitals també inclourà la possibilitat de practicar ecografies del segon trimestre. Als centres hospitalaris de la Cerdanya i la Seu s’esperen nous serveis “de cara a l’any que ve”, segons van explicar a aquest diari fonts de Salut. En paral·lel, està treballant amb la clínica Vithas Lleida perquè “ben aviat” pugui respondre les demandes d’avortament quirúrgic de les embarassades de tota la demarcació. Tanmateix, algunes opinions destaquen que aquestes noves propostes arriben “tard i malament” (vegeu el desglossament).

Preparen accions feministes a favor de l’accés públic a aquest dret Després d’una reunió en la qual grups feministes de diferents punts de la demarcació van abordar la problemàtica actual de l’avortament, Dones Lleida va criticar ahir que la proposta de Salut “es tracta d’un pegat que no dóna resposta a les veritables necessitats de les ciutadanes, ja que l’avortament és un dret fonamental per a totes les dones i hauria de ser la Sanitat Pública la que el practiqui”. Així mateix, des de Marea Lila van assegurar que “fa un any que conversem amb Salut sobre aquesta qüestió i, encara que el fet que s’acrediti almenys la primera clínica de Lleida per practicar avortaments és un bon començament, continuarem lluitant per aconseguir que siguin els centres públics els que ofereixin aquest servei”. Tots dos col·lectius van anunciar que ja treballen en noves accions de protesta per exigir que la sanitat pública de Lleida doni resposta a les peticions d’avortament voluntari a partir de la novena setmana de gestació. L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, que destaca que el 2018 van ser un total de 482 dones catalanes les que van haver de desplaçar-se fora de les seues comarques per poder interrompre l’embaràs, també fa anys que denuncia les desigualtats territorials pel que fa a l’accés a l’avortament. En un dels seus últims informes destaca que “l’objecció de consciència, regulada en la Llei Orgànica 2/2010, no pot suposar mai un impediment a l’hora d’accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs i, tot i així, és un dels obstacles més freqüents i amb més opacitat que existeixen”. A Lleida ciutat, per exemple, tots els ginecòlegs que treballen a l’hospital Arnau de Vilanova (una trentena) es declaren objectors de consciència respecte a la pràctica de l’avortament quirúrgic i, en conseqüència, es neguen a practicar-lo, segons va informar el departament de Salut.