Investigadors espanyols anuncien que han aconseguit generar anticossos que reconeixen cèl·lules tumorals

Científics de la Facultat de Química de la Universitat de Sevilla, en col·laboració amb altres experts nacionals i internacionals, han publicat un estudi en el qual afirmen que han aconseguit generar anticossos que reconeixen cèl·lules tumorals humanes, la qual cosa es considera un nou avenç en la vacuna contra el càncer. Aquests anticossos reconeixen específicament fragments de glicoproteïnes que se sobreexpressen a les cèl·lules malignes com a conseqüència d’alteracions en el processat dels carbohidrats, segons ha explicat la Universitat.

Els anticossos s’uneixen a un fragment conegut com a antigen Tn, que està format per una unitat del carbohidrat N-acetilgalactosamina i l’aminoàcid serina o treonina.

Per aconseguir la possible vacuna, es va reemplaçar la unitat de N-acetilgalactosamina present en aquest antigen per un fragment d’estructura similar, metabòlicament estable, i es va preparar un glicopèptid antigènic que es va combinar finalment amb una proteïna present en la pegellida californiana que amplifica la resposta immune.

"Sabíem que aquest glicopèptid està sobreexpressat en cèl·lules tumorals i que el nostre sistema immune genera anticossos naturals, però, desafortunadament, no som capaços d’eliminar completament el tumor per nosaltres mateixos", segons Carmen Ortiz, investigadora de la Universitat de Sevilla. "El glicopèptid no natural publicat en aquest treball està dissenyat per provocar una resposta immune eficaç que pugui utilitzar-se com a vacuna contra el càncer", ha afegit Ortiz.

L’antigen Tn és un dels marcadors de càncer més estès entre diferents tumors, incloent càncer de pròstata, de mama o de còlon, que són els de més prevalença.

La preparació de la vacuna s’ha desenvolupat en tres fases: en primer lloc, es va dur a terme la síntesi del compost anàleg al carbohidrat present a l’antigen Tn, en concret un derivat de sp2 iminosucre. Després es va incorporar l’iminosucre en una cadena peptídica utilitzant un sintetitzador automàtic de pèptids i, finalment, es va combinar amb la proteïna KLH present en la pegellida californiana mitjançant mètodes químics.

Una vegada preparada la vacuna, es va injectar en ratolins durant un període de vuit setmanes per immunitzar-los, i després d’aquesta etapa, es van aïllar els anticossos del sèrum sanguini dels animals, es van purificar i es va confirmar que reconeixien eficaçment cèl·lules tumorals humanes.

El següent pas per avançar a estudis preclínics requereix la preparació a més escala de la vacuna i la realització d’experiments que demostrin la seua eficàcia en tumors humans implantats en animals.

"Tots som conscients, més encara en aquests dies, que el desenvolupament d’una vacuna i de qualsevol medicament requereix un període de temps relativament llarg per tal de garantir la seua seguretat, que en condicions normals és com a mínim de cinc anys", posa èmfasi aquesta investigadora.

L’article naix d’un treball multicol·laboratiu en el que participen grups d’investigació de la Universitat de La Rioja, Universitat de Saragossa, CIC BioGUNE i CSIC, així com de centres estrangers (Universitat de Lisboa, Universitat de Cambridge, Universitat Hokkaido i Universitat de Copenhaguen).

Per a aquest treball, el centre docent sevillà destaca que s’ha fet un ús intensiu dels Serveis de Resonancia Magnética Nuclear i d’Espectrometria de Masses del Centre d’Investigació, Tecnologia i Innovació de la Universitat de Sevilla (CITIUS).