Salut reconeix que els menors de 14 anys "podrien no comptar" en les reunions de Nadal

El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha assegurat que els menors de 14 anys "no són gran contagiadors i podrien no comptar" per al nombre de persones permeses en les reunions de Nadal, i ha concretat que entre aquest dilluns i dimarts decidiran sobre això i ho passaran al Procicat.

En declaracions aquest dilluns a Ràdio 4 i La 2, ha explicat que hi ha d’haver un balanç: "Realment no són grans contagiadors i possiblement no haurien de comptar o podrien no comptar, però d’altra banda hi ha el fet que si obrim sembla que, ara dos bombolles, i els nens...", i considera que es donaria una imatge de molta obertura. "Recomanaria un nombre de persones petit, crec que seran 10" per a les trobades de Nadal, ha afirmat el secretari de Salut Pública, que ha destacat que aquestes 10 persones no poden pertànyer a més de dos bombolles de convivència diferents i ha dit que aquesta setmana donaran recomanacions sobre la manera de relacionar-se a les festes.

Ha avisat que el mes de gener o finals de desembre poden ser molt complicats, i ha cridat a fer trobades amb compte i ser molt previsors la setmana anterior a aquestes reunions familiars, sobretot si hi ha persones grans: "El nostre objectiu no ha de ser arribar a Nadal, encara ens queden molts mesos. És arribar al gener i el febrer amb unes bones dades".

Sobre el pont de la Purísima, el secretari de Salut Pública ha dit que confia avançar de tram de reobertura dilluns 7 de desembre, en meitat del pont, i ha avançat que hi haurà anuncis aquest dimecres o dijous sobre quines seran les condicions, en funció de les dades.

RASTREIG

Ha sostingut que el rastreig a Catalunya ara és "millor, però encara falta molt", ha reconegut que va fallar en la primera onada de coronavirus, i ha destacat que ara no hi ha un problema d’efectius sinó de millorar la coordinació entre diferents fases, des que hi ha un positiu, fins el seguiment dels contactes estrets, i fent una investigació més exhaustiva d’aquests contactes.

Argimon ha assegurat que l’app de Radar Covid no s’ha aplicat en Catalunya "perquè el sistema d’informació no l’ha pogut posar en marxa", ha afegit que és una eina útil però no substituirà al rastreig, i ha conclòs que funciona, però té unes limitacions clares, després del que s’ha criticat que tampoc no s’han fet campanyes publicitàries perquè la gent se la instal·li.

TEST D’ANTÍGENS

També ha advertit sobre la "falsa seguretat" que poden donar els test d’antígens, de cara que hi hagi persones que es facin aquests test per poder reunir-se per Nadal, i ha explicat que encara que donés negatiu es podria estar covant la malaltia, puntualitzant que aquesta persona seria menys transmissora.

Preguntat per si les farmàcies catalanes podran realitzar aquests tests, Argimon s’ha mostrat partidari que ho facin "les que puguin i vulguin" quan s’aprovi la seua administració en elles, però ha apuntat que no seran gaires, perquè han de tenir espais i estar equipades, i ha concretat que les farmàcies petites no podran perquè fer-ho suposa un frotis nasofaringi i això genera aerosols.

Sobre la flexibilització de l’ús de màscara dels menors a les escoles, Argimon ha afirmat que el desafiament és que hi hagi territoris i aules sense mascareta al llarg del curs, i ha afegit que li agradaria que això pogués ser realitat "en el tercer trimestre", quan hi haurà més normalitat, ha indicat.

Per a la vacuna en els centres privats, el secretari de Salut Pública ha explicat que el personal d’aquests centres també la rebrà i que se seguirà l’ordre de vacunació, i preguntat per si la gent es podrà vacunar si paga per la privada, ha respost: "L’ordre serà l’ordre, d’equitat i justícia distributiva."

"Les vacunacions massives del pla de vacunació es faran en els centres vacunals actuals i allò de la part privada veurem", ha afirmat Argimon, que ha afegit que això no arribarà fins el setembre, octubre o novembre i que ara no el preocupa.

Ha dit que les discrepàncies en el Govern són normals i bones, encara que ha reconegut que afecten la gestió de la pandèmia, i ha defensat que "el que no és bo són les filtracions", i que desconeix qui va filtrar el document de treball sobre la reobertura, però no perd el temps amb això, en les seues paraules.