«Vaig haver de viatjar quatre cops a Barcelona per avortar»

La Mònica (nom fictici) és una de les lleidatanes que van haver de desplaçar-se a una altra província per interrompre l’embaràs. Tenia 24 anys quan va descobrir que estava embarassada de quatre setmanes. “Vaig anar a un centre privat a través d’una mútua i allà em van confirmar que estava embarassada. Sabia que volia avortar però no coneixia el protocol ni les opcions que tenia. Al servei d’atenció al pacient de la clínica em van parlar de l’avortament amb medicació, encara que em van dir que a Lleida no es practicava i que hauria d’anar a Saragossa o a Barcelona.”

Es dóna la circumstància que tant l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com els centres d’atenció primària (CAP) de Mollerussa, Balaguer i Tàrrega sí que estan autoritzats pel departament de Salut per practicar interrupcions voluntàries de l’embaràs de forma farmacològica (fins a les nou setmanes de gestació), encara que l’objecció de consciència dels facultatius impossibilita en alguns casos aquest procés.

Les persones del meu entorn van respectar la decisió però em vaig sentir jutjada per la ginecòloga que em va atendre

El següent pas que va fer la Mònica va ser agafar un tren en direcció a la capital catalana, on residia la seua parella. “En aquell moment vam pensar que l’opció més ràpida era una clínica privada però no sabíem a quina acudir”, explica aquesta dona, alhora que destaca que “quan vols avortar el temps corre massa ràpid i cada setmana que passa et genera més ansietat”.

L’educació sexual continua sent una assignatura pendent i ha d’abordar-se també a casa, sense ser un tabú

Fins a quatre viatges va haver de fer des de Lleida a Barcelona per completar el procés, que habitualment consisteix en la ingesta de medicaments abortius i inclou diverses visites de seguiment. Tot i que destaca que el seu entorn més proper va respectar la decisió i va estar sempre al seu costat, la Mònica assegura que encara hi ha un gran estigma associat a la interrupció de la gestació i fins i tot es va sentir jutjada per la primera ginecòloga que la va atendre quan li va comentar que volia avortar. “És un moment molt dur i no és una decisió que prens amb gust però, com acostuma a passar sempre, falta empatia. Bona part de la societat jutja l’avortament sense haver passat per aquesta situació ni saber el que se sent.”

Més enllà del debat de la interrupció voluntària de l’embaràs, un dret que la llei recolza fins a les catorze setmanes de gestació sense necessitat de donar cap explicació, aquesta dona posa el focus en la desinformació. “Encara hi ha un gran desconeixement dels mètodes anticonceptius. L’educació sexual és una assignatura pendent que no només s’hauria d’abordar als centres educatius, també a casa, on continua sent un tema tabú. Més enllà dels mètodes per evitar els embarassos no desitjats, les joves haurien de conèixer quines opcions tenen per avortar i on han d’anar.”

Segons un estudi dut a terme l’any 2016 per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i les Balears (APFCIB), més del 80% de les dones no saben que avortar és gratuït i la meitat de les que tenen menys de 30 anys desconeixen que poden avortar per decisió pròpia.

Actualment, el ministeri d’Igualtat ha començat els treballs per derogar la reforma de la llei d’interrupció de l’embaràs del 2015 que va aprovar el Govern del Partit Popular, la qual cosa permetrà que les menors d’entre 16 i 18 anys puguin avortar sense comptar amb el permís dels pares.