Alerta roja per frenar el VIH
El 2019 es van diagnosticar a Lleida vint infeccions tot i que cap va derivar en sida
Imatge de l'edició de l'any passat de la Setmana Europea de la Prova del VIH, a la UdL.
L’estigma social continua sent a dia d’avui un dels principals cavalls de batalla de l’Associació Antisida de Lleida, que aquest any tenyirà les xarxes socials de roig i organitzarà una festa benèfica virtual per commemorar el dia mundial de la lluita contra aquesta malaltia. Segons l’últim informe de Salut i el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual de Catalunya (Ceeiscat), a les comarques lleidatanes es van diagnosticar l’any passat vint infeccions pel VIH. Encara que aquesta xifra s’ha mantingut estable en els últims quatre anys, suposa un lleuger repunt respecte al 2018, quan els casos detectats a les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran van baixar a tretze. La principal via de transmissió és la sexual, amb el col·lectiu dels homes homosexuals com els més afectats. Tot i que són portadors del virus, cap d’aquests casos ha derivat en sida, la síndrome d’immunodeficiència adquirida. Per tercer any consecutiu a Lleida, no se’n va diagnosticar cap cas.
Les entitats en defensa dels drets d’aquest col·lectiu alerten, tanmateix, que el nombre de casos podria empitjorar aquest 2020. “El tancament de serveis d’atenció de salut comunitària durant la pandèmia ha provocat dificultats en l’accés a les proves de detecció i seguiment del VIH”, destaca el Comitè 1r de Desembre, que està format per una vintena d’entitats catalanes que reclamen a la Generalitat mesures concretes per millorar la qualitat de vida de les persones amb el VIH o la sida. I és que, a banda dels avenços en l’àmbit científic, des del comitè destaquen que són “imprescindibles” les millores politicosocials.
En aquesta línia critica que, malgrat que al juny es va aprovar el Pacte Social contra la discriminació de les persones amb el VIH, “encara no hi ha un pressupost adequat”.
«No s’ha d’abaixar la guàrdia»
Joan Fibla. President Associació Antisida de Lleida
Com ha afectat la pandèmia a l’activitat de l’entitat?
Hem intentant mantenir l’atenció presencial en la mesura del possible, acompanyant les persones perquè no se sentin soles i informant-los de les opcions que tenen a l’abast. Encara que durant els primers mesos de l’estat d’alarma vam haver de recórrer a les noves tecnologies i l’atenció telefònica, també vam crear un nou equip que s’encarregava d’entrar medicaments a domicili per evitar que els usuaris sortissin al carrer. També van augmentar un 25 per cent les demandes d’ajuda alimentària i les aportacions econòmiques, ja que els usuaris en risc d’exclusió han estat els més colpejats per aquesta crisi. Pel que fa als tests de detecció, aquest any només hem pogut portar a terme 250 proves −l’any 2019 van ser fins a 650− que han detectat quatre casos.
La principal via de transmissió és la sexual. Encara no es prenen prou precaucions?
Afortunadament la sida ja no és una malaltia mortal, i això provoca que s’abaixi la guàrdia. Però, encara que hem d’alegrar-nos que el VIH s’ha convertit en una malaltia crònica, conviure-hi no és desitjable. Hem de marcar-nos com a objectiu que no es produeixi cap contagi. És en les relacions sexuals entre homes on actualment veiem més incidència del virus, per la qual cosa s’han engegat programes que incideixen especialment en aquests col·lectius.
Quin és el procés que se segueix quan una persona dóna positiu?
A banda de donar suport emocional després del xoc inicial que suposa donar positiu, acompanyem la persona a la Unitat de Malalties Infeccioses de l’hospital Santa Maria perquè iniciï al més ràpidament possible el tractament. Quan aquesta medicació sigui efectiva, el pacient podrà portar una vida plena i ja no transmetrà la malaltia a altres persones. Per això és tan important sotmetre’s a les proves de detecció quan has tingut una relació sexual de risc: a més a més de protegir-te a tu, protegeixes la societat a l’evitar que es dissemini el virus. Un dels problemes és que, quan una persona s’infecta, no té cap símptoma aparent.
La pandèmia de coronavirus ha dificultat l’accés a les proves de detecció de la malaltia als centres sanitaris?
Sí. Això pot provocar que el 2021 es detectin els casos acumulats d’aquest any, encara que també ens podem trobar que les restriccions de mobilitat hagin reduït les probabilitats de contagi.
