ENTITATS DIA MUNDIAL
Un pas més cap a la integració
El Senat eradica per unanimitat l'esterilització forçosa de les persones incapacitades judicialment || Entitats alcen la veu per reclamar polítiques que garanteixin una vida independent
El Senat eradica per unanimitat l'esterilització forçosa de les persones incapacitades judicialment
El Senat va aprovar ahir per unanimitat l’eradicació del Codi Penal de l’esterilització forçosa de persones amb discapacitat impossibilitades judicialment, que en l’última dècada ha afectat un miler de dones a Espanya. Tots els grups van donar suport a l’últim pas per a l’aprovació definitiva de la reforma proposada pel sector de la discapacitat, a través d’una iniciativa legislativa impulsada per Ciutadans, i van celebrar “aquest pas històric” en vigílies del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra avui.
La Cambra Alta també va demanar al Govern que canviï l’article 49 de la Constitució per eliminar el terme disminuït, encara que aquesta mesura no podrà posar-se en marxa fins que no acabi l’estat d’alarma. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va destacar que l’esterilització forçosa és una forma de violència contra la dona “absolutament intolerable”, per la qual cosa durant la inauguració del IV Fòrum Social de Dones i Nenes amb Discapacitat va celebrar-ne la prohibició.
“La pandèmia ha fet més evident les carències d’un sistema que vulnera els drets del col·lectiu”
A Lleida, les persones amb discapacitat, les entitats i les federacions d’aquest sector han posat en marxa a través de les xarxes socials la campanya Compta amb mi. No som invisibles, amb la qual visibilitzen testimonis que expliquen com ha viscut el col·lectiu la pandèmia i els seus efectes. Adaptada a les restriccions de mobilitat de la Covid-19, es tracta d’una iniciativa impulsada per la Federació Allem, Ecom, DownLleida, Fepccat, Fesalut, Once Lleida i la coordinadora territorial de Salut Mental Catalunya, que té com a objectiu donar veu a les persones amb discapacitat i les seues demandes. Òscar Sans és un dels usuaris d’Aspros que participen en aquesta campanya i explica que “m’agrada molt treballar i m’atabalo si estic tancat. Ho vaig passar malament quan vaig estar quatre mesos sense sortir del pis on visc. Em vaig sentir malament i decebut per com ens tracten pel fet que vivim en pisos. Ens tracten com si fóssim una residència d’avis i nosaltres som gent jove activa. Des que vaig tornar a treballar torno a ser feliç”.
En aquesta mateixa línia s’expressa Enrique Vázquez, empleat del Centre Especial de Treball d’Acudam, que assegura que “no entenia per què els altres treballaven i nosaltres no podíem”. Per la seua banda, Javi Ariño, usuari de l’associació Aremi, apunta que “tinc dret que les meues necessitats es tinguin en compte, per la qual cosa cal una integració social i sanitària real”.
Davant d’aquesta situació, les entitats socials exigeixen un model d’atenció comunitari que lluiti contra la fractura digital, l’aïllament social i també garanteixi l’accés a tots els recursos. I és que un dels principals objectius de les entitats és afavorir una vida autònoma perquè les persones amb discapacitat siguin membres actius de la societat i més enllà de denunciar el poc finançament dels serveis, demanen a l’administració polítiques d’ocupació i recursos que garanteixin una vida independent.
A aquestes reivindicacions s’afegeix Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, que subratlla que la pandèmia ha fet encara més evidents les carències en un sistema que vulnera els drets d’aquestes persones.
en primera persona
- «Amb el confinament, primer vaig tenir molta por i després tristesa. Em vaig sentir desemparat per les administracions, per això demano més ajuda comunitària en salut mental». Jordi Pérez. SMC a Lleida.
- «Vull dir el que penso i que se m’escolti, i també necessito informació accessible per saber què passa al meu entorn. Falta una integració real». Javi Ariño. Aremi-fepccat
- «A les persones cegues la pandèmia ens ha afectat en l’acompanyament i en les activitats presencials. Desitgem que se’ns tingui en compte en polítiques sanitàries». Liliana Piper. Once Lleida
- «M’agrada molt treballar i m’atabala estar tancat. No entenia per què els altres estaven treballant i jo no. Em vaig sentir decebut». Òscar Sans. Aspros-Allem
- «A l’associació vaig trobar companys que em van donar suport i em van ajudar a tirar endavant. També ha estat molt important l’ajuda de l’entorn familiar». JM Ordónez. Ass. Laringectomitzats
- «Com tothom, les persones amb síndrome de Down, podem tenir una vida autònoma, independent, treballar i gaudir de lleure amb les nostres amistats». Laia Borràs. Down Lleida
- «En pandèmia no podia sortir i va ser molt difícil adaptar-se a les circumstàncies de no poder anar a treballar ni a veure la família, ni germans. Estava nerviós i no podia aguantar més, sol». Enrique Vázquez. Acudam-Allem
UGT: “Les empreses no compleixen les quotes de discapacitat” El sindicat UGT va estimar ahir que si totes les empreses catalanes complissin la quota del 2 per cent de treballadors amb discapacitat que marca la Llei general de drets de les persones amb discapacitat (LGD) per a companyies amb cinquanta o més treballadors, fins a 23.900 persones més tindrien actualment feina. En un comunicat en el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, va censurar la “clara tendència de les empreses a accedir a mesures alternatives que a contractar persones amb discapacitat”. Així mateix, va apuntar que “avui dia encara hi ha un important nombre d’infraccions relacionades amb la integració laboral de les persones amb discapacitat”, per la qual cosa va reclamar reforçar les inspeccions del Treball i revisar les sancions en el cas d’incompliment de la quota o de les mesures alternatives.
