SEGRE

2020, el pitjor any de la història?

Segons la revista 'Time', sí que ho és, i li dedica la seua última portada

La portada de 'Time'.

2020, el pitjor any de la història?

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El 2020, que encara no ha finalitzat, està sent el pitjor de la història, un any a què ningú no voldria tornar, segons la revista nord-americana Time, que dedica la seua portada a aquests fatídics dotze mesos. "El 2020 ens ha posat a prova més enllà de qualsevol altre. On anirem després d’això?", és el missatge que ha llançat la prestigiosa revista a la seua portada, divulgada en xarxes socials, on apareix el número 2020 ratllat amb una creu.

"Hi ha hagut anys pitjors en la història dels Estats Units i, certament, pitjors anys en la història mundial, però la majoria dels que vivim avui no hem vist res com això", precisa la publicació.

La revista assegura que hauríem de tenir més de 100 anys per fer "recordar la devastació de la Primera Guerra Mundial i la pandèmia de grip de 1918; aproximadament 90 per tenir una idea de la privació econòmica provocada per la Gran Depressió; i uns 80 per conservar qualsevol record de la Segona Guerra Mundial i els seus horrors".

La resta de la població, per sota d’aquesta edat, "no hem estat entrenats per a això: per a la recurrència de desastres naturals que confirmen quant hem traït a la naturalesa; per a una elecció disputada (als EUA) sobre la base de la fantasia; per a un virus que es va originar, possiblement, amb un muricec sol per canviar la vida de pràcticament tots al planeta i acabar amb la vida d’aproximadament 1,5 milions de persones a tot el món", assenyala.

La nova edició de Time cita en un vídeo titulat "En memòria de 2020" altres pèrdues que la humanitat ha patit aquest any: la mort del jugador de bàsquet nord-americà Kobe Bryant; el futbolista argentí Diego Armando Maradona; els actors Jerry Stiller, Sean Connery o Olivia de Havilland; l’escultor d’origen búlgar Christo o els cantants de country Kenny Rogers i rock and roll Little Richard, a més del compositor Ennio Morricone, entre d’altres. També dedica imatges a la lluita desencadenada als EUA a través del moviment "Black Lives Matter", després de la mort de ciutadans negres per la violència policial.

tracking