Aquests són els animals més susceptibles de contreure la covid

Els humans, seguits de les fures i, en menor mesura, els gats, les civetes i els gossos són els animals més susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2, segons una anàlisi de deu espècies diferents que han fet científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Les troballes, que publica la revista 'PLOS Computational Biology', detallen que els ànecs, rates, ratolins, porcs i pollastres tenen una susceptibilitat menor o nul·la a la infecció en comparació amb els humans. "Saber quins animals són susceptibles al SARS-CoV-2 ens ajuda a prevenir la creació de reserves d’animals a partir de les quals el coronavirus pot tornar a emergir amb el pas del temps", ha explicat el director del CRG i autor principal de l’estudi, Luis Serrano.

"Les nostres troballes ofereixen una pista de per què la malaltia infecta els visons, que estan estretament relacionats amb la fura. Aquesta situació s’accentua per les seues condicions de vida en espais atapeïts i el contacte proper amb treballadors humans", ha detallat.

Segons Serrano, "encara que també trobem una susceptibilitat potencial a la infecció en gats, aquests no coexisteixen amb els humans en les mateixes condicions que altres animals, el que pot explicar per quin fins ara no es coneixen casos de persones infectades per les seues mascotes."

Els investigadors han estudiat deu espècies, de les quals cinc (humans, gats, fures, civetes i gossos) han tingut casos documentats d’infecció per SARS-CoV-2, mentre que no hi ha casos detectats en ratolins, rates, porcs, pollastres i ànecs.

Els científics van utilitzar models computacionals per provar com el coronavirus utilitza les seues proteïnes espiga, que sobresurten de la superfície del virus, per infiltrar-se a les cèl·lules de diferents animals. Així han comprovat que les variants del receptor ACE2, per on entra el coronavirus, en humans seguides de les variants en les fures, gats, gossos i civetes tenen més afinitat d’unió a la proteïna espiga viral, mentre que ratolins, rates, pollastres i ànecs tenen poca energia d’unió. També van experimentar amb l’"índex d’adaptació de codons" de les diferents espècies, que és l’eficàcia del coronavirus per controlar la maquinària d’una cèl·lula una vegada que ha entrat.

Els éssers humans, pollastres i ànecs tenen l’índex d’adaptació de codons més alt, mentre que les altres espècies estan més mal adaptades.

Tenint en compte tant l’afinitat d’unió com l’índex d’adaptació de codons, els investigadors han conclòs que els humans, seguits per les fures, i en menor mesura per gats, civetes i gossos, són els animals més susceptibles a la infecció per coronavirus.

També han descobert que certes variants humanes de ACE2 mostraven diferències en l’estabilitat i unió a la proteïna espiga, una sensibilitat que pot explicar per què algunes persones pateixen símptomes greus de la Covid i d’altres no. "Hem identificat mutacions a la proteïna S que redueixen dràsticament la capacitat del SARS-CoV-2 per entrar a la cèl·lula, protegint l’hoste de la Covid," ha indicat l’investigador del CRG Javier Delgado. "Ara estem dissenyant miniproteïnes a partir de la proteïna ACE2 humana per 'distreure' l’atenció del virus a les portes d’entrada de les cèl·lules i bloquejar una infecció. Si en el futur sorgeixen noves mutacions de la proteïna espigola, podem dissenyar noves variants per bloquejar-les", ha avançat l’investigador.

Segons l’OMS, des de juny de 2020 s’han identificat 214 casos en humans de Covid-19 a Dinamarca amb variants del SARS-CoV-2 associades a visons de cultiu, incloent 12 casos amb una variant única que va ser identificada el 5 de novembre.

Les troballes preliminars indiquen que aquesta variant particular associada al visó té una sensibilitat moderadament reduïda als anticossos neutralizants, encara que això no s’ha demostrat.