Descobriment sobre els neandertals a partir de l'esquelet d'un nen
Imatge cedida pel Centre Nacional per a la Investigació Científica de França.
Els neandertals fa 41.000 anys ja practicaven els ritus funeraris de l’enterrament, segons conclou un equip d’arqueòlegs després de l’estudi del esquelet d’un nen de dos anys procedent d’una excavació al sud-oest de França. El grup multidisciplinari dirigit pel paleoantropòleg del laboratori d’Història natural de l’home prehistòric de França Antoine Balzeau y Asier Gómez-Olivencia, de la Universitat del País Basc, considera demostrada aquesta pràctica de l’enterrament per l’estat i la posició dels ossos trobats al jaciment de Ferrassie, a la Dordonya.
Els arqueòlegs van observar que l’esquelet reposava dins d’una capa de sediments inclinada cap a l’oest, mentre que els altres estrats estaven orientats cap al nord-oest. Aquesta posició dels ossos, poc dispersos entre si, fidels a l’anatomia humana i més ben conservats que la resta d’ossos animals trobats a prop, indiquen un enterrament ràpid després de la mort, conclouen els experts en un treball publicat aquest dimecres a la revista científica "Scientific Reports".
El de Ferrassie és un dels jaciments arqueològics més ben conservats de tot Europa. A començaments del segle XX es van descobrir allà sis esquelets de l’home de Neandertal, però no va ser fins 1970 que es va trobar el setè, el d’aquest nen de dos anys. Durant gairebé mig segle, aquestes restes van romandre sense analitzar als arxius del Museu Arqueológico Nacional, a Saint-Germain-en-Laye, a la regió de París, fins que l’equip liderat pels dos experts, espanyol i francès, va reobrir recentment els quaderns de l’excavació. En revisar el material recopilat fins llavors, van centrar la seua atenció a 47 nous ossos humans que no s’havien identificat durant les excavacions i que pertanyien a l’esquelet del nen.
Els científics també van dur a terme una minuciosa anàlisi dels ossos: estat de conservació, estudi de les proteïnes, genètica i datació, per a finalment tornar Ferrassie amb l’esperança de trobar altres fragments de l’esquelet, sense èxit. Però aquesta tornada al camp, juntament amb els quaderns dels seus predecessors, va permetre reconstruir i interpretar la distribució de les restes humanes i els ossos d’animals trobats al voltant.
