La càrrega de les UCI i les restriccions pugen la mortalitat d'altres malalties

La càrrega addicional de les UCI amb malalts de covid-19 i les restriccions imposades a la població per frenar la pandèmia han provocat també un augment del nombre de morts per altres malalties, segons revela un nou estudi de l’Acadèmia de Salut d’Àustria (Austrian Health Academy), publicat aquesta setmana, que indica que Espanya es va veure especialment afectada per aquesta situació. La investigació compara la mortalitat setmanal no deguda a la covid a Espanya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Itàlia, Polònia, el Regne Unit i la República Txeca.

"Volíem veure si el confinament, o la por del contagi, tenien un efecte en la mortalitat general, i si la creixent ocupació de les unitats de cures intensives (UCI) afecta negativament als tractaments d’altres malalties", explica a Efe Maria Hofmarcher-Holzacker, coautora de l’estudi.

La conclusió principal és que la mortalitat general ha pujat el 2020 no només a causa de les morts per covid, sinó que també han augmentat les xifres de morts per altres causes. Aquest fenomen va ser observat sobretot durant la primera onada de la pandèmia, en coincidència amb una càrrega més gran dels hospitals i la imposició de confinaments o restriccions severes per frenar la propagació del coronavirus.

"Hi ha una relació significativa entre l’augment de la càrrega de les UCI, una mortalitat més gran no vinculada a la covid, i mesures de contenció més estrictes", assegura l’economista especialitzada en sistemes de salut pública.

COMPLICADA OBTENCIÓ DE DADES

Per avaluar la severitat de les mesures els científics austríacs van recórrer a la base de dades d’Oxford OxCGRT, que mesura mitjançant un sistema de punts la severitat de les diferents polítiques de contenció de covid-19.

Hofmarcher-Holzacker ressalta que també es va tenir en compte el paper que exerceixen les diverses estructures dels sistemes sanitaris, però admet que aquesta informació és "un tant incompleta", mentre falten dades sobre els diagnòstics dels morts.

ESPANYA, ESPECIALMENT AFECTADA

Segons l’estudi, la mortalitat no relacionada amb el coronavirus augmenta de mitjana un 4,1 % quan l’ocupació de les UCI puja en un 10% i es posen en marxa severes mesures de contenció per controlar la pandèmia.

Això significa en el cas d’Espanya unes 330 morts addicionals per setmana respecte a la mateixa setmana de l’any anterior.

Però la situació epidemiològica i el nivell de saturació de les UCI no ha estat idèntica a les nacions comparades: Espanya, Itàlia o França, per exemple, van viure en la primera onada de la pandèmia una situació més urgent que Alemanya o Àustria, que no van arribar a saturar la capacitat màxima de les seues UCI. Per a Christopher Singhuber, un altre dels autors de la investigació i també economista de salut pública, "és sorprenent que Espanya hagi tingut una taxa de mortalitat no deguda a la malaltia (covid) significativament més alta que la d’altres països observats". "A més, en la setmana 14 (de l’any 2020), la de més mortalitat, més del 50 % de l’excés de mortalitat no estava relacionat amb la covid-19", destaca en un breu comunicat enviat a Efe.

Aquella setmana, un total de 20.658 persones van morir a Espanya, 12.462 més que la mitjana del mateix període en els quatre anys anteriors (2016-2019).

Les morts no vinculades a la covid van pujar fins 14.604 en aquells set dies, amb el que l’excés de mortalitat aliè al coronavirus va ser de 6.408 defuncions.

l’ESTALVI en salut surt CAR

L’estudi deixa clar que la pandèmia és també un risc per a la salut de pacients no infectats que ha de ser abordat. "Hem de veure per a quines malalties ha pujat la mortalitat, perquè només aquesta informació serveix per dissenyar noves estratègies política de salut pública", assenyala l’experta.

Tot apunta que el risc de mortalitat és més alt com més baixa és la capacitat de cures intensives, i l’experta ressalta que el problema principal "no sol ser l’equipament físic", és a dir, els llits i els aparells, sinó la falta de personal especialitzat.

En aquest context, estima que no és simple casualitat que alguns dels països més afectats siguin aquells on la despesa sanitària més ha baixat en els últims anys, el que demostra que l’estalvi en aquest sector acaba sent molt car.