El Congrés aprova la llei de l'eutanàsia

El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la Llei Orgànica per a la regulació de l’Eutanàsia amb els únics vots en contra dels diputats de PP i Vox. La iniciativa compleix així amb la primera fase de la seua tramitació, que passa ara al Senat.

Abans de la votació, el ministre de sanitat, Salvador Illa, s’ha dirigit al Congrés, per agrair l’aprovació d’una norma que, segons el seu parer, és un avenç cap a "una societat més humana i més justa". Per a Illa, aquesta mesura demostra que Espanya és "una democràcia moderna" i "prou madura" com per afrontar aquesta qüestió.

A més, ha agraït la tasca en aquests anys de les organitzacions de la societat civil lluitant per aquesta regulació, als qui han aportat esmenes a la norma i, especialment al PSOE, grup proponent de la llei, i a la impulsora de la mateixa, l’exministra de Sanitat socialista María Luis Carcedo "per la convicció amb què l’ha defensat".

En la seua intervenció en aquest debat, Carcedo ha defensat el contingut de la llei que, segons ha explicat, "pensa en la condició humana", regula "les condicions i procediments pels que es pot accedir a aquesta sol·licitud d’ajuda a morir", tal com "recomana el Tribunal d’Estrasburg"; "despenalitza" la seua pràctica i la inclou a la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut.

LEGISLAR "MÉS ENLLÀ DEL CODI ÈTIC" PERSONAL

Carcedo ha defensat l’"avenç" en "llibertat" que suposa aquesta mesura i ha retret que "la dreta sempre s’embardissi" en batalles apocalíptiques" durant la tramitació i, "passat un temps assumeixi" aquests avenços i "passat un altre temps els practiqui".

La portaveu d’Unidas Podemos en matèria de Sanitat, Rosa María Medel, també s’ha dirigit a PP i Vox per retreure’ls que "neguin als qui no tenen diners" o "no pensin com ells" el dret a l’ús de la seua "llibertat personal". De fet, Medel creu que a ambdues formacions no "els importa la llibertat personal" i volen "imposar" a la resta d’espanyols "com han de morir".

El representant del PNB, Joseba Agirretxea, també ha optat per dirigir-se als partits que s’han mostrat contraris a aquesta norma, per recordar-los que, com a diputats, tenen l’obligació de "legislar més enllà del codi ètic de cada un" i "donar cobertura legal" a qui no tingui els mateixos conceptes "de la sobre vida o mort" que ells.

De forma similar ho ha expressat el representant de Junts, Sergi Miquel, qui ha recordat que durant la tramitació del text PP i Vox han parlat molt de "moral i de fe", dos qüestions que, segons la seua opinió, no s’han d’"imposar" i, menys, en una democràcia, en una societat avançada i en un estat aconfessional.

SUPORT, PERÒ A UN TEXT INSUFICIENT

El portaveu de Más País-Equo, Iñigo Errejón, ha coincidit amb Carcedo a retreure a la dreta que segueixi sempre un "cicle" en la tramitació de drets: primer "ho rebutgen", després "l’utilitzen" i després "acaben acceptant-lo". Això ho van fer, va explicar, amb "el sufragi universal, la jornada laboral de vuit hores, la llei del divorci o el matrimoni igualitari".

Per la seua part, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, s’ha dirigit al grup de PP i Vox per defensar una llei que, segons el seu parer, ha estat un treball "responsable" i "assenyat" i ha indicat que es tracta d’"un model garantista". "Avui ningú no perd drets i avancem una mica més en la nostra llibertat individual", ha declarat, abans de demanar la dreta "respecte" per als qui sí que donen suport a aquesta mesura.

Mentrestant, formacions com ERC, EH Bildu, BNG o CUP, encara que han mostrat el seu suport a la norma sí han reconegut que és "insuficient" i, per això, han mantingut vives en aquest debat diverses esmenes que, finalment, no s’han aprovat. Aquestes formacions han parlat, per exemple, d’estendre el dret a menors de 16 anys, considerar les malalties mentals o el cansament vital per demanar el suïcidi assistit, la despenalització completa d’aquesta pràctica, o la simplificació dels mecanismes de verificació, entre d’altres.

CRÍTIQUES DE PP I VOX

Davant aquests argument, PP i Vox s’han mostrat molt crítics en els seus discursos. El representant dels 'populars’, Ignacio Echániz, ha acusat al PSOE d’aprovar aquesta norma "al final de l’últim dia, de l’últim Ple ordinari" i a través del procediment de proposició de llei, "sense informes tècnics ni jurídics", "sense audiència pública", "sense estdudios demoscòpics recents" o "sense permetre les compareixences d’experts" entre d’altres, perquè és "injusta, inoportuna i incontitucional".

Segons el seu parer, el Govern espanyol ha aprovat aquesta llei "frívola" de forma "atropellada i matussera" en lloc d’optar per l’"alternativa" de les cures pal·liatives que, segons ha assenyalat, és "encaixa en el sentir majoritari dels espanyols" i en la qual coincideixen organismes i associacions internacionals, judicials i de l’àmbit sanitari. Echániz ha lamentat aquesta "derrota" i "fracàs" del "sistema sanitari" i de la "societat".

Per la seua part, la diputada de Vox Lourdes Monasterio ha lamentat que aquesta després d’aquesta "traïció despietada, inhumana i il·legítima", els partits a favor ho celebrin "mentre firmen sentències de mort els més febles". Al seu judici,  està "trencant el dret a la vida" amb aquesta norma i creu que l’Estat prefereix aquesta decisió perquè és "més fàcil, més còmode i econòmic".

En aquest sentit, ha acusat els qui han pujat a la tribuna del Congrés a "fer teatre de manera hipòcrita i nècia, utilitzant la llibertat i la compassió per legalitzar l’horror viscut en les residències" i "estalviar-se l’ingrés" en les mateixes "de les persones grans". "Recorrerem aquesta barbàrie al Tribunal Constitucional", ha advertit.