Els familiars que denuncien la Llar Sant Josep de Lleida per la mort de 36 residents declararan com a testimonis al març

El jutjat d'instrucció número 1 de Lleida, que investiga la gestió de la Llar Sant Josep de Lleida, on durant la primera onada de covid-19 van morir 36 dels 89 residents, ha citat a declarar familiars com a testimonis. Quatre ho faran el 10 de març de 2021 i 4 el 24 de març, tots a les 10 del matí. El magistrat decideix seguir amb la fase d'instrucció, tot i que l'advocat de la directora de la Llar Sant Josep demanava l'arxivament del cas. Així, sol·licita al CAP Primer de Maig de Lleida que informi si es va negar l'atenció sanitària a la residència i, si és així perquè. Aquest CAP està situat davant de la residència i, segons la directora investigada, durant la primera onada de covid-19 va demanar ajuda al CAP però els metges no hi van anar.

El jutge ja va prendre declaració el 9 d'octubre passat a la directora de centre, que va assegurar que van estar sense metge del 16 al 26 de març però que ella va fer "tot el possible" per atendre els usuaris. Segons va explicar llavors l'advocat de les famílies, Xavier Prats, la directora del centre va declarar que va intentar contractar més metges i va demanar ajuda al CAP Primer de Maig, situat al davant mateix, però que els metges no hi van anar perquè tenien "por" del virus i que es va sentir "sola".

Per aquest motiu, l'advocat de l'acusació particular, Xavier Prats, demanava que declaressin al jutjat els metges del CAP. En aquesta línia, el jutge, en la providència notificada aquest dimarts, sol·licita al director del CAP que informi si, a conseqüència de la pandèmia i concretament entre el març i l'abril de 2020, es va rebre demanda d'ajuda de la residència, si se li va denegar l'atenció sanitària a i, si fos així, per quin motiu.

L'advocat de l'acusació, Xavier Prats, insisteix que fins al 10 d'abril al centre van estar compartint habitació pacients amb covid-19 i pacients que no en tenien i afegeix que les infeccions per covid-19 van ser entre març i maig i que a partir de juny no hi va haver cap víctima mortal per coronavirus a la residència. És per això que considera que hi va haver "deixadesa i mala gestió". Prats recorda que la investigada ha presentat la renúncia al seu càrrec com a directora de la residència, per la qual cosa entén que està reconeixent que la seva gestió no va ser la correcta.

Falta d'informació i atenció, segons les sis famílies denunciants

Les famílies querellants creuen que la Llar Sant Josep de Lleida no va adoptar cap mesura de prevenció i seguretat davant l'entrada de la covid-19 al centre. Es refereixen a mesures com l'aïllament de residents, mascaretes, guants i desinfeccions per prevenir els contagis. Així mateix, asseguren que no se'ls va comunicar prou bé la situació dels seus familiars i que van trucar moltes vegades sense rebre cap resposta concreta. Els querellants també diuen que en la majoria de casos, no se'ls va comunicar la realització de la prova de diagnòstic de coronavirus i que tampoc se'ls va demanar autorització per fer-la així com que tampoc se'ls va comunicar el trasllat a centres hospitalaris.

Les famílies denunciants acusen tant a la residència Llar Sant Josep com a la seva directora d'homicidi per imprudència, de delicte continuat d'omissió del deure de socors, delicte continuat d'atemptat contra la integritat moral i d'un delicte continuat contra els drets dels treballadors, per la mort dels seus familiars.

La Llar Sant Josep de Lleida és de titularitat pública i ha estat una de les residències de persones de la tercera edat que ha tingut més morts de covid-19 amb 36 persones, el 40% dels residents. El brot de la residència de Tremp iniciat fa un mes ha causat la mort de 60 dels 160 residents, un 38% del total.