Investigadors expliquen per què serà difícil a nivell psicològic canviar les tradicions aquest Nadal malgrat la pandèmia

Un nou estudi experimental d’investigadors de l’Escola de Negocis Haas de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units) ofereix una visió de per què és tan difícil aconseguir que la gent alteri les seues rutines les festes durant les festes de Nadal per la pandèmia de Covid-19, i com els països podrien enviar missatges més efectius als seus ciutadans.

"Considerem que els rituals són més importants que els tipus normals d’activitats de grup perquè reflecteixen els valors del grup", explica un dels líders de l’article, Dan Stein. "Quan la gent altera les activitats que són més rituals, provoca una indignació moral més gran. Si els missatges dels polítics al distanciament social tenen èxit, han de donar una resposta a aquests forts valors de grup. Enfrontar el distanciament social pandèmic contra els valors d’amor i unió representats per les festes crea un conflicte moral per a moltes persones", assenyala una altra de les autores, Juliana Schroeder.

L’article, que es publicarà a la revista científica 'Journal of Personality and Social Psychology', examina la psicologia dels rituals a través d’experiments que mostren la força amb què la gent se sent atreta per les tradicions i es resisteix fins i tot a canvis menors.

En un experiment, els investigadors van demanar als estudiants universitaris de Berkeley que qualifiquessin 15 festes d’acord al ritual que fossin. Després els van demanar que qualifiquessin en una escala de l’1 al 7 que frustrats se sentirien si el govern "avançava les celebracions de la festa una setmana", i també que immoral i inapropiat seria canviar la data.

Com més ritualista és la festa, més alt era la puntuació en ambdues escales, la qual cosa significa una "indignació moral" més gran per la seua alteració. Nadal i Any Nou van obtenir una puntuació superior a 5 en ambdues escales, mentre que el Día de Colom va obtenir un 2 en ambdues.

En altres experiments, van trobar que l’alteració d’un ritual provoca indignació moral fins i tot si una persona té una bona raó per fer-ho. Quan van preguntar als participants com se sentirien si veiessin un altre ciutadà romandre assegut en lloc d’estar dempeus per al Jurament de Lleialtat a la bandera nord-americana, els participants es van indignar fins i tot quan se’ls va dir que la persona estava asseguda per mostrar solidaritat amb els nord-americans amb discapacitats.

Tanmateix, els participants van expressar encara més indignació quan se’ls va dir que la persona estava asseguda per protestar contra els valors dels Estats Units i també es van molestar si se’ls va dir que la persona havia oblidat posar-se dempeus. La seua irritació només va disminuir quan se’ls va dir que la persona estava ferida i físicament era incapaç de posar-se dempeus.

Fins i tot els canvis que podrien fer que un ritual fos més segur provoquen indignació moral. En un altre experiment, els investigadors van preguntar als participants jueus com se sentirien si una cerimònia de circumcisió es realitzés en un hospital en comptes d’en un temple. Més del 80 per cent dels enquestats van estar d’acord que una cerimònia en un hospital seria més segura i, tanmateix, també es van enfadar més pel suggeriment de traslladar la cerimònia de la circumcisió a un hospital en lloc de mantenir-la igual, encara que fos més arriscada.

"La gent no vol haver d’enfrontar un valor sagrat contra un altre. Mentre que la seguretat mèdica representa el valor sagrat de la vida en el judaisme, la circumcisió representa un pacte de sang literal amb Déu. Això crea un conflicte incòmode en la ment de les persones", explica Stein.

De fet, els investigadors van trobar que els participants de l’estudi que eren més compromesos amb els valors dels Estats Units van expressar la indignació més gran sobre el canvi de les tradicions de les festes. "Teoritzem que la indignació moral és funcional a llarg termini perquè pot ajudar un grup a protegir els seus rituals sagrats. Necessitem les persones que es comprometen perquè el grup sobrevisqui, però la nostra investigació suggereix que tractar de dir-li a la gent, 'En no practicar el seu ritual, salvarà vides’, podria no ser efectiu per a tothom", afegeix el científic.