Nadal sota mínims

En aquest sentit, afegeix que “aquest any el més responsable és que la gent no ens moguem del lloc on som. Que celebrar el Nadal no ens faci posar en perill les persones estimades!”. La resta de coses són secundàries, encara que li agradaria que li arribés, per fi, el seu disc.

“No som membres de la UE i el correu tarda més, però estic contenta perquè la majoria de mecenes ja el té.”

Les videotrucades a l’hora dels àpats permetran fer més suportables les absències

“Ara és impossible, així que seguint les recomanacions de Salut ens ajuntarem només els dos grups bombolla permesos, vuit persones en total, i no sortirem de la comarca de la Noguera. I si s’endureixen les restriccions i tampoc es pot, doncs tampoc passa res: ens quedarem a casa amb el meu marit, Jordi, i la meua filla, Esther.”

L’important, per a aquesta família de Balaguer, és no córrer riscos i celebrar un Nadal segur que permeti que hi pugui haver més celebracions en el futur. Pragmatisme adaptat a les necessitats d’aquest 2020 tan atípic.

Un dia com avui era habitual que en moltes cases es fes un meritori exercici de Tetris amb tot el que s’assemblés a una taula per aconseguir reunir com més comensals millor. I encara que algunes peces encaixaven d’aquella manera i calgués moure alguns mobles perquè tothom tingués la seua cadira, formava part de l’encant (o malson, per a alguns) del Nadal. Aquest any no hi haurà problemes d’espai. La majoria de famílies han optat per la prudència i fent cas de les recomanacions de les autoritats sanitàries han organitzat unes festes sota mínims. El refranyer no serveix en temps de pandèmia i el

per Nadal, cada ovella al seu corral aquest any té molts matisos. La por de contagiar persones de risc pot més que les ganes de veure la família, encara que faci mesos que les restriccions impedeixin els retrobaments. Hi ha coincidència en el fet que és millor sacrificar les festes que haver de lamentar que algú proper emmalalteixi.

A més, les noves tecnologies permetran que diferents grups bombolla interactuïn sense córrer cap risc, d’aquí que la cèlebre nadala A vint-i-cinc de desembre té la seua particular versió a les xarxes socials aquest Nadal atípic i la tornada “fum, fum, fum” s’ha canviat per “Zoom, Zoom, Zoom”, amb referència al popular programa de videotrucades. “L’important és que l’any que ve hi siguem tots.” Un desig compartit que, amb més de cinc-centes defuncions per la Covid-19 només a les comarques de Lleida, va més enllà del tòpic de la frase feta. A moltes llars hi haurà una cadira buida perquè es trobarà a faltar algú que ha mort.

Les altres absències, encara que facin mal en dies tan assenyalats, són molt diferents. Ja hi haurà temps per recuperar totes les festes que ens ha escatimat el virus en aquest 2020 per oblidar.

“Per prudència i perquè amb la pandèmia tampoc és que es tingui moltes ganes d’anar a fer un tomb.” La mare reconeix que només surt al carrer quan és imprescindible des de fa mesos. “La meua filla té vint anys i està fent les pràctiques de la carrera a Lleida, així que com menys em mogui jo, menys risc per a les dos, ja que ella ha de sortir de casa forçosament.”

A més, aquesta família ha tingut dos pèrdues sensibles en poc temps, per la qual cosa un cert recolliment ja els ve bé per digerir la que ha estat una temporada especialment difícil.

“Seran unes festes diferents, però és que la situació que vivim també és excepcional”, per la qual cosa s’adapten amb resignació a les circumstàncies que imposa el coronavirus. “Almenys ens tindrem l’una a l’altra.”

El seu serà un Nadal a dos bandes “en part perquè som una família que s’ha fet petita i en part perquè no volem córrer més riscos dels estrictament necessaris”. No val la pena temptar la sort.

Com a sanitària no és la primera vegada que li toca fer guàrdia en un festiu, però cap any li havia estat tan difícil poder fer plans. “Al final vindrem, perquè tampoc sabem si més endavant estarem pitjor.”