“Aquesta vacuna ha estat provada per més voluntaris dels habituals”

“Quan algú em diu que no vol ser el primer a vacunar-se perquè té dubtes, li responc que abans que tu han estat vacunades milers i milers de persones voluntàries que n’han constatat l’eficàcia.” D’aquesta manera tan gràfica contraresta els dubtes que hi pugui haver sobre la vacuna de Pfizer-BioNTech la investigadora Júlia Vergara-Alert, que és una de les líders del projecte de tres grans centres d’investigació catalans –CReSA-IRTA, Barcelona Supercomputing Center (BSC) i IrsiCaixa– per desenvolupar tant una vacuna com un tractament contra la Covid. “Resulta paradoxal que fa uns mesos es demanés a la comunitat científica que volem la vacuna ja i ara que la tenim diguem que no me’n fio”, afegeix.

Admet que s’ha desenvolupat en un temps rècord, ja que l’habitual era que una vacuna tardés diversos anys a estar llesta, però té molt clar per què. “Són diversos factors. Un és l’econòmic, perquè hi ha hagut una injecció de diners brutals que ha permès que molts laboratoris hagin començat a treballar des del minut zero, i a més els científics de diferents àmbits han col·laborat entre si, cosa que abans sempre es deia però no sempre es feia”, indica. Prossegueix detallant que “les agències reguladores abans tardaven molt temps a valorar i acceptar les vacunes, hi havia molta burocràcia, i ara han escurçat molt els terminis. A més, les companyies farmacèutiques han apostat molt fort”. “Per exemple, Pfizer ja va fabricar la vacuna abans de conèixer-ne els resultats, si haguessin estat dolents aquesta producció no hauria servit”, assenyala. Vergara-Alert destaca que, malgrat escurçar-se tant els terminis, les vacunes han estat provades per més voluntaris que mai. “Al tractar-se d’una pandèmia mundial, s’ha superat amb escreix el nombre que és habitual en les fases clíniques, parlem de 40.000 voluntaris”, diu.

Manuel Portero, investigador de l’IRBLleida que colidera un estudi sobre l’efectivitat d’antivals per frenar els contagis de la Covid, coincideix amb algunes de les seues apreciacions. “Els recursos que s’han abocat a desenvolupar les vacunes per a aquesta malaltia no tenen res a veure amb els de cap altra”, i recorda que al marge de les de Pfizer i Moderna hi ha una vintena més que estan en la fase final de desenvolupament. També considera que la tecnologia ha estat clau en aquesta rapidesa i creu que haver escurçat els terminis “no fa que sigui ni més ni menys segura”.

Els dos investigadors coincideixen en una altra qüestió: l’inici de la vacunació no implica poder prescindir de les mesures de prevenció com la mascareta o distància social. Portero adverteix que la vacuna suposa “una protecció individual, però no col·lectiva”, i apunta que els ja immunitzats poden igualment encomanar-se del virus i transmetre’l encara que ells no desenvolupin la malaltia. Vergara-Alert subscriu que continua existint aquesta possibilitat de transmissió i incideix que per assolir la immunitat de grup és necessari que al voltant d’un 70% de la població estigui vacunada.

També assegura que la immunitat que proporciona la vacuna és “més robusta” en molts casos que haver passat la malaltia. “Quan el virus t’infecta, no saps en quina quantitat, amb la vacuna sí que ho saps i el que suposa a nivell d’anticossos”, diu, encara que precisa que caldrà veure “si al cap d’un temps serà necessari una injecció de recordatori o no”.

En aquesta línia, destaca que “per aquest motiu és important que hi hagi tantes vacunes en desenvolupament, perquè aquestes primeres ens donaran una protecció en un temps rècord, però les que tenen un progrés més lent miren altres coses, com que no només et protegeixi d’aquest tipus de coronavirus o que et doni una protecció molt robusta”.