Companyia contra la solitud

La solitud és un dels problemes més comuns a què s’enfronta la gent gran i, a causa de les restriccions per la pandèmia del coronavirus, s’ha agreujat al llarg dels últims mesos. L’octubre del 2019 l’ajuntament, Creu Roja Lleida i la Fundació La Caixa van iniciar el projecte Sempre Acompanyats, que detecta casos de solitud no desitjada i ajuda aquestes persones a socialitzar-se amb l’ajuda de voluntaris. Ara per ara només s’ha aplicat a Balàfia i compta amb set voluntaris que ajuden una vintena de persones que se senten soles. No obstant, a causa de la pandèmia i els successius confinaments, el projecte ha hagut d’adaptar-se i reinventar-se per seguir amb la seua missió: que cap ancià no se senti sol.

Aquesta iniciativa, que es preveu ampliar al Centre Històric i la Mariola una vegada es consolidi a Balàfia, ha servit no només perquè els seus beneficiaris se sentin acompanyats, sinó que també els ha servit per guanyar noves amistats. Així ho assegura Montserrat Bensey, una dona de 73 anys que, al cap de poc temps de quedar-se viuda, va descobrir aquest programa “per accident”, segons ella. “Vaig anar a Creu Roja a tornar una cadira de rodes que ens van deixar i una veïna em va convèncer per apuntar-me i és genial, em trobo molt bé gràcies a ella”, assenyala. Abans del març feien activitats “com fer punt, jugar al bingo i anar als col·legis i guarderies a jugar amb els nens, però arran de la pandèmia les van suspendre i ara parlem telefònicament amb els voluntaris per explicar-los el nostre dia a dia”, indica. Arran d’aquestes converses, la Montserrat ha aconseguit fer amistat amb alguns voluntaris. “Està molt bé que, a més dels teus fills, puguis parlar amb algú que es preocupa per tu i et fa sentir-te apreciada i estimada”. És per això que recomana aquest programa a totes les persones que se senten soles, perquè “va molt bé tenir algú que t’escolti, aquests mesos han estat durs per a tothom, especialment per a la gent gran”.

“Hi ha gent que només vol ser escoltada i que hi empatitzis”, diu una de les voluntàries

Una opinió que també comparteix Carmen Lanza, una voluntària de 70 anys del programa. “M’encanta fer voluntariat, és vocacional i em vaig apuntar al Sempre Acompanyats des dels inicis”. A causa de la pandèmia, la Carmen parla una vegada al dia amb una usuària, la qual cosa ha servit “per fer-nos amigues,

whatsappejar

-nos i fins i tot hem quedat per prendre un cafè i caminar”. Assegura que “la gent que se sent sola només vol ser escoltada i que hi empatitzis, hi ha alguns usuaris que em diuen que com em poden pagar el que estic fent per ells, i jo només els dic que em facin un petó i una abraçada quan es pugui i jo me’n vaig cap a casa més contenta que un gínjol. Crec sincerament que com a voluntària he rebut molt més del que dono, és increïble”, destaca Lanza. Per això, demana que tant els joves com l’administració dediquin més esforços per afrontar la solitud, perquè “tots serem grans i voldrem rebre ajuda, i això és el que fem”.