Últim adeu en temps de pandèmia

Lluny de familiars i amics, amb limitacions d’aforament i sense poder abraçar les poques persones que tenien a prop. D’aquesta forma van haver d’afrontar la pèrdua d’un ésser estimat multitud de lleidatans durant els primers mesos de l’estat d’alarma, quan tampoc estaven permeses les cerimònies en esglésies i cementiris. Per començar a tancar la ferida del dol, moltes famílies han optat per ajornar el funeral i celebrar una cerimònia post mortem amb ajuda d’especialistes en aquests actes, com la lleidatana Remei Capitán, responsable de l’empresa Agraïments. “Les restriccions sanitàries van provocar que moltes famílies no poguessin començar el dol. Encara que van haver d’esperar diversos mesos per compartir amb tota la família aquest moment, aquest últim adeu que es mereixia el seu ésser estimat suposa un alliberament”, explica la impulsora de l’empresa dedicada a l’organització de funerals laics o religiosos personalitzats. Assegura que, “a més d’acompanyar les famílies en un moment en què és complicat gestionar tràmits, l’objectiu és convertir l’últim adeu a un ésser estimat en un homenatge a la seua vida”. Tot i que amb mascareta i distància, “les famílies volen esperar a poder estar juntes per acomiadar-se dels seus”, explica Capitán.

«Va ser el millor homenatge que es mereixia»

Clàudia i Ramona. Lleida

“El meu marit va morir a l’abril, en ple estat d’alarma, i a tota la família ens va quedar pendent la cerimònia. Vam haver d’esperar cinc mesos per poder retre-li l’homenatge que es mereixia, a l’església Sant Martí.” Així explica Ramona Fontanet, al costat de la seua néta Clàudia, el moment en què van decidir contactar amb Agraïments per organitzar una cerimònia religiosa que va ser un últim homenatge a la vida del seu espòs Ramon, de 81 anys. “Sempre vaig voler que els nostres funerals estiguessin acompanyats de música i tenia l’esperança que més endavant la situació milloraria i podríem fer el funeral amb tota la família”, explica la Ramona, que destaca que “per a mi va ser molt important poder fer aquest comiat, sense això mai no hauria pogut trobar tranquil·litat”. 

«Volíem estar tota la família junta»

Carme Aixalà. Barruera

El 12 de setembre, la família de Ramon Aixalà per fi va poder organitzar el seu últim adeu al jardí de casa seua, a Barruera. “Va morir el 30 el març i no volia fer una cerimònia amb quatre persones, així que vam decidir retardar-ho per ser-hi tota la família junta”, explica la Carme, la filla del Ramon, que a més destaca que “quan perds algú vols abraçar els teus, i no poder fer-ho va ser molt dur. L’homenatge que al final vam poder organitzar va ser molt bonic”.

«Va ser un últim comiat únic i especial»

Elena Ferre. Lleida

Elena Ferre va perdre la seua àvia Bienvenida a l’agost i “en aquell moment de dol vam haver d’estar més pendents de la mascareta i les restriccions d’aforament al tanatori, que del que era realment important”. El 4 d’octubre van celebrar una cerimònia de comiat als jardins d’El Xop de Lleida, on també van recordar el seu difunt avi. “Els més petits de la família van penjar dibuixos i va ser una cerimònia única i especial, sempre la recordaré.”