Alerta, notícia falsa: Les PCR no poden causar dany cerebral ni tenen res a veure amb lobotomies

És fals que les proves PCR per a la detecció de coronavirus per amplificació gènica puguin causar danys cerebrals irreparables, com afirmen missatges difosos en xarxes socials que identifiquen aquests test amb "lobotomies" que servirien a foscos objectius aliens a la lluita contra la covid-19. Des de fa unes setmanes circula a Amèrica Llatina a través de Facebook un missatge que qüestiona el paper de la medicina moderna i adverteix sobre el suposat "dany cerebral" que poden causar els test PCR per a la covid-19, tècnica que considera una lobotomia encoberta sense cap relació amb la detecció del virus SARS CoV-2.

"Saben vostès com es practicava la lobotomia al segle XIX? Encara continuen pensant que la 'medicina' moderna és per ajudar-nos!?... Encara creuen que aquesta maleïda prova del PCR és per detectar el suposat virus (...)? Per quina raó no fan la prova via sanguínia (...) quan les proves sanguínies són efectives!?". Així comença aquest missatge, en to conspirador.

A continuació, qüestiona la funcionalitat d’"introduir un hisop pel nas" fins assolir les suposades "parts frontals exposades del cervell", doncs, afirma, "no existeix cap relació d’aquesta maleïda prova" amb "detectar si s’és portador del virus".

La PCR "exposa els pacients a un dany cerebral on no té cap regeneració dels teixits" i "a una mica molt més greu, com a lobotomies que han vingut fent des de finals del segle XIX i que clarament mai no et diran", assegura el text al costat d’ enllaços que condueixen a articles i reports de premsa sobre aquesta pràctica mèdica consistent en l’ablació total o parcial dels lòbuls frontals del cervell.

DADES

: En realitat, els test PCR (sigles en anglès de "reacció en cadena de la polimerasa"), que aïllen l’ARN del coronavirus, no poden causar cap dany cerebral, segons confirmen els científics, perquè el bastonet utilitzat per recollir les mucoses arriba sol fins una cavitat al coll separat per una paret d’os de la regió cranial.

ÉS IMPOSSIBLE QUE ARRIBI AL CERVELL

Consultat per EFE, Carlos Estrada, director mèdic de la Unitat de Genètica dels laboratoris colombians Colcan, una de les institucions autoritzades en aquest país per a la presa de PCR, va explicar que "mitjançant la presa de l’hisopat nasofaringi no existeix cap tipus de compromís amb el sistema nerviós central, incloent el cervell".

Segons el metge, "l’element utilitzat per prendre la mostra, que és un hisop (bastonet amb cotó a la punta), en cap moment no té contacte amb cap estructura del sistema nerviós central", ja que anatòmicament l’ésser humà compta "amb una sèrie d’estructures òssies que aïllen la cavitat nasal de la cavitat craniana".

Estrada detalla que per accedir a la zona en la qual es troba el teixit cerebral faria falta realitzar "algun tipus de maniobra traumàtica que pugui ocasionar la ruptura d’aquest tipus d’estructures òssies i que l’hisop pugui arribar, d’alguna forma, al sistema nerviós."

"Això mai passa i aquest tipus de complicacions mai no es donen quan fem aquest tipus de preses per a l’estudi de covid mitjançant la PCR", precisa aquest especialista.

La lobotomia, en canvi, va ser una tècnica mèdica impulsada en els anys 30 del segle XX pel neurocirurgià portuguès António Egas Moniz que permetia accedir a la regió frontal de l’escorça cerebral mitjançant una incisió a la part baixa de l’ull amb un adminicle punxegut.

Una vegada penetrat el crani, es procedia a eliminar les connexions neuronals deficients, a les quals en aquell moment s’atribuïen malalties com la depressió o l’esquizofrènia.

La pràctica d’aquest procediment va tenir tal èxit que Egas Moniz va rebre el 1949 el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (compartit amb el suís Walter Hess) pel seu descobriment del valor terapèutic de les lobotomies -també conegudes com a leucotomies-, que ja en la dècada dels seixanta van caure en desús per l’impuls de medicines eficients per a les malalties mentals.

LES MOSTRES ES PRENEN A LA NASOFARINGE

En canvi, el procediment que es duu a terme durant una prova PCR és una simple inserció d’un bastonet per la cavitat nasal fins arribar a l’estructura denominada nasofaringe, amb la finalitat de prendre una mostra de l’epiteli respiratori, segons indica l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Una vegada pres el fluid, precisa Estrada, es porta "a un procés biològic en el qual aïllem l’ARN del virus covid-19" per identificar si hi ha rastres genètics i antígens de la malaltia en el pacient analitzat. "Hi ha alguna mostra que pot causar algun tipus de trauma lleuger, però en cap moment no causem cap alteració a nivell del sistema nerviós central, molt menys lobotomies, com se li està fent veure el públic en general," recalca aquest especialista mèdic, abans d’insistir que aquesta tècnica requereix una "invasió severa".

Entre les "complicacions menors" que es pot produir a causa de l’hisopat, aquest metge esmenta "una mica de dolor o una mica de sagnia escassa", segons l’estructura anatòmica del pacient i la dificultat d’ingrés del bastonet. Per evitar qualsevol altra conseqüència, l’especialista recomana que aquest tipus de mostres es prenguin en centres certificats i avalats per les autoritats locals.

PER QUÈ LES PROVES SANGUÍNIES NO SERVEIXEN IGUAL QUE LES PCR

Tampoc no és cert que no es realitzin proves sanguínies per detectar el coronavirus. Els coneguts com a "test d’anticossos" analitzen mostres de sang, si bé només permeten confirmar si el pacient ha patit alguna infecció del virus en el passat, no en el moment de l’anàlisi.

Segons expliquen els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC), en aquestes proves d’anticossos s’analitza la sang per detectar proteïnes generades pel cos per lluitar contra un virus "que podrien permetre saber si es va tenir una infecció per covid-19".

No s’haurien per tant d’utilitzar aquestes proves per diagnosticar una infecció actual per la covid-19, excepte quan hi ha demores amb les proves de detecció virals. I és que un test d’anticossos pot ser que no mostri si actualment es pateix una infecció pel SARS-CoV 2 perquè l’organisme tarda entre una i tres setmanes a generar anticossos després d’una infecció.

LA TERCERA VIA DELS TEST D’ANTÍGENS

Per a la detecció del coronavirus també es realitzen proves ràpides que mesuren els antígens, com es coneix a les substàncies que provoquen que el sistema immunitari produeixi anticossos contra si mateix, segons assenyala la base de dades mèdica MedLine, administrada per la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA.

Aquests test d’antígens, més ràpids i barats que les PCR però menys precisos, analitzen també una mostra de mucosa (o de saliva) i ha igualment de ser el personal sanitari i de laboratori capacitat el que dugui a terme la presa de mostres, l’assaig i la interpretació dels resultats, segons recorda la Comissió Europea en les seues últimes recomanacions per a l’ús d’aquestes proves.

L’OMS adverteix sobre això que, en la utilització dels immunoassajos ràpids per detectar el virus SARS-CoV-2, "la capacitació o competència inadequades de l’operador de la prova pot portar a un error en la preparació del test de detecció d’antigen, en la realització de la prova o en la interpretació del resultat, amb conclusions errònies".