LITERATURA I DRET
Adeu a Josep Maria Loperena
L'escriptor i advocat lleidatà mor als 82 anys || Conegut tant pels seus processos judicials contra Felipe González o Aznar com per la seua obra literària
Imatge d’arxiu de Josep Maria Loperena.
L’escriptor i advocat lleidatà Josep Maria Loperena va morir la matinada de dijous a divendres als 82 anys, i la família va agrair les mostres d’afecte i condolences rebudes, segons va informar ahir el seu bufet en un comunicat.
Loperena va nàixer a Alguaire l’any 1938, i va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona (UB), i entre els anys 60 i 70 del segle passat va ser director de teatre, encara que a finals dels anys 70 va deixar la direcció teatral i es va dedicar plenament a l’advocacia.
Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va publicar llibres de dret i assajos de teatre, i la seua obra més recent ha estat la novel·la L’espia del violí.
L’any 2004, Loperena va rebre el Premi Joaquim Amat-Piniella per la novel·la La casa del fanalet vermell, i va escriure altres obres més com El circ de la justícia (2006), El circ de la política (2008) i El circ dels corruptes (2011).
Com a advocat, Loperena va ser president, durant cinc anys, del Comitè de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab), i va protagonitzar alguns processos importants de la transició espanyola, com l’atemptat a la sala de festes Scala, La Torna, l’assalt a la caserna de Berga, el contenciós de Lluís Llach contra Felipe González per incompliment de compromís electoral, per l’entrada d’Espanya a l’OTAN, o contra el també expresident del Govern José María Aznar davant la Cort Penal Internacional el 2004, per la guerra de l’Iraq.
El novel·lista es va querellar per plagi contra Pilar Rahola ? La seua obra més recent va ser la novel·la L’espia del violí (Ed. Efadós), que va coincidir amb L’espia del Ritz (Ed. Columna) de Pilar Rahola, amb qui compartien el personatge de Bernard Hilda. Loperena va acabar interposant una querella per plagi. Rahola defensava que el protagonista de la seua novel·la s’inspirava en les informacions publicades sobre el personatge real. L’obra de Loperena no va arribar a veure la llum al principi perquè Columna, que tenia els drets de les dos obres, acabava d’entrar a Planeta, que va decidir no editar-la, però sí que ho va fer Efadós anys més tard.
