SEGRE

La vacuna espanyola del CSIC mostra una eficàcia del 100% en ratolins

Els investigadors Mariano Esteban (esquerra) i Juan García Arriaza, del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC.

Els investigadors Mariano Esteban (esquerra) i Juan García Arriaza, del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC.CSIC

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La vacuna espanyola més avançada contra el SARS-CoV-2 responsable de la covid-19, la que desenvolupen els viròlegs Mariano Esteban i Juan García Arriaza al Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, ha mostrat una eficàcia del 100 per cent en els assajos en ratolins. Els avenços aconseguits en aquest projecte, que està utilitzant una variant del virus que va servir per eradicar la verola, s’han publicat a la revista Journal of Virology.

La producció d’aquesta vacuna s’està desenvolupant en col·laboració amb l’empresa biotecnològica espanyola Biofabri –pertanyent al grup Zendal– per començar les primeres fases dels assajos clínics (fases I i II) en les properes setmanes. Aquest candidat a vacuna (MVA-CoV-2) utilitza com a vehicle el virus "vaccí modificat d’Ankara" (MVA) per transportar una proteïna del SARS-CoV-2 (la proteïna "s") que aconsegueixi estimular la defensa immunitària contra el coronavirus, ha informat avui el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Quan es va desencadenar la pandèmia es van activar tres projectes d’investigació diferents al CSIC per desenvolupar vacunes, i durant els últims mesos nombrosos científics han coincidit en assenyalar que aquestes vacunes no serien les primeres que estarien disponibles però sí que se situaran entre les millors.

El CSIC col·labora amb la biotecnològica espanyola Biofabri per produir la vacuna en condicions d’ús en éssers humans, i el següent pas serà la sol·licitud del permís a l’Agència Espanyola del Medicament per començar els primers assajos clínics, que podrien iniciar-se en unes setmanes.

"Hem observat que el candidat vacunal MVA-CoV-2 genera una resposta immunitària robusta amb producció d’anticossos neutralitzants i activació de limfòcits T en ratolins", ha explicat l’investigador Mariano Esteban, que dirigeix un equip del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) que inclou viròlegs, experts en macromolècules i en biocomputació.

Juan García Arriaza, investigador del grup, ha explicat, en una nota difosa avui pel CSIC, que han comprovat que la vacuna "confereix una protecció del 100 per cent contra el SARS-CoV-2 en un model de ratolí humanitzat susceptible a la infecció per SARS-CoV-2, la qual cosa és molt important".

En aquesta ocasió, el virus MVA ha estat modificat per expressar la proteïna S completa del SARS-CoV-2, que és la clau que permet l’entrada del coronavirus a les cèl·lules humanes. Incorporada al "vehicle MVA", aquesta proteïna es produeix tan aviat com el virus penetra a la cèl·lula i és la que ensenya al sistema immunitari com ha de reconèixer al coronavirus real i com ha d’eliminar-lo, ha detallat el CSIC.

L’estudi ha demostrat que l’administració d’una o dos dosis d’aquest candidat vacunal protegeix el 100 per cent dels ratolins humanitzats de la malaltia i de la letalitat causada pel coronavirus.

El CSIC ha subratllat que amb dos dosis de la vacuna es produeix una inhibició completa de la replicació del virus als pulmons.

"Aquests resultats demostren que la vacuna per a la covid-19 basada en el vector MVA produeix una immunogenicitat robusta i una eficàcia completa en models animals, i recolzen la seua futura aplicació en assajos clínics", han indicat els investigadors a l’article que han publicat a Journal of Virology.

Els investigadors han mostrat a més en l’estudi que la vacunació combinada amb dos vacunes diferents, una en primera dosi basada en àcid nucleic (ADN-S) i una altra en segona dosi (MVA-CoV2-S), produeix nivells més alts d’activació de limfòcits T que l’administració de dos dosis de MVA-CoV-2, la qual cosa té rellevància quan es pretén aconseguir una resposta immune més àmplia i duradora.

Per definir un espectre d’acció més gran de la vacuna i complir els requisits de les agències reguladores per als assajos clínics, s’estan duent a terme experiments d’immunogenicitat i eficàcia en el model d’hàmster i pròximament s’efectuaran també amb macacos.

Si tot marxa segons els previst, es podrien iniciar les fases clíniques I i II en unes setmanes i avançar posteriorment cap a la fase clínica III.

El CSIC ha informat que l’empresa Biofabri està fabricant els lots GMP (Good Manufacturing Procedures, per les seues sigles en anglès) que seran utilitzats en aquestes proves clíniques i de què ja té definit el procés industrial per a la fabricació de lots comercials tan aviat com la fase de desenvolupament clínic conclogui.

tracking