Més adopcions malgrat la pandèmia

Les adopcions de nens van augmentar lleugerament l’any passat a les comarques lleidatanes, malgrat les restriccions de mobilitat a causa de la pandèmia. Segons les dades de l’Institut Català de l’Acollida i de l’Adopció (ICAA), el 2020 es van comptabilitzar set adopcions a Ponent, dos més de les que es van registrar un any abans. I encara que la majoria de famílies es decanten pels processos “autòctons” d’adopció a causa de les traves d’alguns països −l’any passat es van tramitar 28 peticions d’adopcions de nens catalanes−, durant els mesos de pandèmia es van registrar tres sol·licituds més de famílies lleidatanes que volen adoptar nens a l’estranger, passant de 5 peticions el 2019 a les vuit de l’any passat.

Però aquestes dades queden lluny de fa uns anys, quan les adopcions internacionals van viure un autèntic boom a tot Catalunya. Només el 2006 van arribar a la província mig centenar de petits adoptats en altres països.

Entre els factors que expliquen una caiguda constant dels processos estan les llargues esperes que van començar a acumular alguns dels països, amb fins a deu anys de demora, l’enduriment dels requisits o la mateixa crisi econòmica, que va fer enrere a moltes parelles, ja que els costos d’aquests processos solen ser més elevats.

Si la Xina s’havia mantingut com un dels països més demanats, segons les dades de l’ICAA, l’any passat la majoria de petits que van passar a formar part de famílies catalanes procedien de països com Vietnam, Colòmbia, Costa d’Ivori, Índia o Madagascar.

Quant a les acollides familiars, que permeten que els menors creixin en un entorn familiar sense perdre el vincle i la relació amb la seua família d’origen, les comarques de Ponent han registrat en els últims mesos un lleu descens tant de les sol·licituds (5) com dels processos d’acollida que han culminat, al passar de 37 a un total de 35. La directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, Agnès Russiñol, explica que la crisi sanitària va obligar a reinventar alguns dels tràmits, com les entrevistes amb la família o les formacions. L’organisme va optar per un format híbrid: tots els partits que per la seua naturalesa o temàtica podien ser virtuals, es van gestionar de forma telemàtica, mentre que les visites al domicili es van mantenir presencials. A més, algunes família a les quals ja s’havia assignat un petit no van poder viatjar al seu país d’origen a buscar-lo per les restriccions de mobilitat i el tancament de les fronteres.