HOMENATGE MEMÒRIA HISTÒRICA
Les xarxes socials s'omplen d'homenatges en el Dia Internacional en Memòria de l'Holocaust
Les xarxes socials s'omplen d'homenatges en el Dia Internacional en Memòria de l'Holocaust || Més de 170 lleidatans van morir als camps nazis, on van ser deportats més de 300
Sota el hashtag #WeRemember (Nosaltres recordem), les xarxes socials es van omplir ahir d’homenatges i referències a les milions de persones que van ser assassinades per l’horror nazi als camps d’extermini amb motiu de la celebració del Dia Internacional en Memòria de l’Holocaust.
“Si guardéssim un minut de silenci per cada víctima de l’Holocaust, estaríem en silenci 11 anys i mig”, va recordar ahir l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, a través del seu compte de Twitter, mentre la regidora Sandra Castro va compartir la imatge de la pedra que hi ha al call jueu en record a Josep Casas Ezequiel, deportat als camps de Dachau i Mauthausen. “No oblidem la barbàrie i lluitem per combatre el feixisme i tota mena d’odi.”
Més de tres-cents lleidatans van ser deportats als camps nazis, segons la base de dades del Memorial Democràtic, que recull les històries de més de 9.000 espanyols víctimes de la barbàrie. Dels lleidatans que van acabar als camps d’extermini, la majoria a Mauthausen, un total de 173 van morir (més del 78 per cent al camp de Gusen) i nou més surten com a desapareguts, segons la base de dades de la Generalitat. Uns altres 123 van ser alliberats per les tropes nord-americanes i soviètiques després de la caiguda del Tercer Reich.
El banc del Memorial recull la biografia dels deportats amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen (que també compta amb una base pròpia en la qual apareixen documents com els del desglossament) i l’Amical de Ravensbrück. Val a recordar que les dones, invisibles en l’horror nazi, han pogut recuperar la seua veu gràcies al treball de l’Amical de Ravensbrück, que ha documentat la història de desenes de deportades, entre les quals set lleidatanes, com Conxita Grangé, última supervivent del camp que va morir l’agost del 2019 als 94 anys.
Actes en record i per fomentar la memòria
L’ajuntament de Rosselló i la Biblioteca Municipal participen en els actes del Dia Internacional en Memòria de l’Holocaust per retre homenatge a totes aquelles persones que van perdre la vida als camps de concentració nazis i també per prendre mesures per ajudar les noves generacions a crear resiliència en contra de la discriminació.
En aquesta data, Rosselló recorda tres persones nascudes al municipi que van morir als camps de concentració, els registres dels quals es troben al Banc de la Memòria Democràtica al costat de 303 lleidatans deportats més. Es tracta d’Enric Curià Gatius, que va morir a Gusen el 1942; José Cuberas Porta, també mort a Gusen el 1941, i Benjamí Jové Farrer, que va perdre la vida en el mateix camp el 1942.
Per retre homenatge a les víctimes de l’Holocaust, la Paeria ha organitzat un acte commemoratiu aquest diumenge que ve a les 12 hores del migdia davant de l’escultura Fita, al carrer Jaume II de Lleida, per recordar els lleidatans deportats als camps nazis. A l’acte hi assistiran representants de tots els col·lectius que van patir la barbàrie nazi i també comptarà amb la presència de familiars de deportats. A les 18 hores, es projectarà la pel·lícula d’animació Josep al Cafè del Teatre, amb inscripció prèvia.