COMMEMORACIÓ MEMÒRIA HISTÒRICA
Homenatge a les víctimes de l'Holocaust
Acte a Cappont amb la intervenció dels principals col·lectius que van patir la persecució per part del nazisme || Una investigació de la Paeria ha localitzat quaranta-cinc víctimes lleidatanes
La ciutat de Lleida va commemorar ahir el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust amb un acte davant de l’escultura Fita, d’Àngel Eroles, al carrer Jaume II, al barri de Cappont, i en el qual van intervenir els principals col·lectius que van patir la persecució per part del nazisme. El missatge de la jornada va ser “Sigues la llum en la foscor”.
L’alcalde, Miquel Pueyo, va destacar que “l’acte d’avui té una dimensió política, però alhora celebrem un treball d’amor, memòria i justícia cap aquells que van ser exterminats per altres que desitjaven la desaparició de la seua memòria”. El primer edil va afegir que “cal estar alerta i treballar contra els diversos tipus de foscor, per fer front a la persecució basada en la identitat, en la desinformació i en la negació de la justícia”.
També va explicar que la Paeria ha fet un treball d’investigació per localitzar els lleidatans víctimes de l’Holocaust, per poder incorporar els seus noms a la làpida que els recorda als peus de l’escultura d’Àngel Eroles. “Hem trobat fins a quaranta-tres lleidatans i dos lleidatanes, però és voluntat de la Paeria actualitzar la làpida amb tots els noms que puguem documentar”, va explicar en un emotiu acte organitzat per la Paeria i el Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida (CELL).
Tots els col·lectius van dipositar una espelma als peus de l’escultura ‘Fita’, d’Àngel Eroles
L’actor i director de teatre Jaume Belló va presentar l’acte en el qual el grup Guerrilla Folk va posar la nota musical. També van intervenir el representant del Comitè Internacional de Mauthausen i delegat d’Amical a Aragó, Josep San Martín; el president del Grup de Memòria Històrica del CELL, Joan Ramon Segura, i set col·lectius més que van patir la persecució del nazisme.
Sílvia Schnessel ho va fer per part de la comunitat jueva de Lleida; Josep Roigé, pel col·lectiu gitano; Josep Guàrdia, en nom dels perseguits polítics i presoners republicans espanyols; Noemí Bosch, per l’Associació LGBTIQ Colors de Ponent; Joan Sorribes, per Down Lleida; els alumnes Dioyana B. Yaneva i Pau Cases, en nom dels nens víctimes Als camps de concentració, i Salvador Escudé, com a veu de les minories religioses. Tots ells van dipositar una espelma als peus del monument i s’hi va fer una ofrena floral.