Una tradició més 'femenina'

Cervera va tancar ahir diumenge la festa d’hivern presidida pel concert de Les Completes, que és Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Es compleixen el 175 aniversari d’aquest oratori, una de les joies més preades pels veïns de la ciutat. Aquest any, es compleixen també quaranta-set anys que un músic, Ramon Bernaus, va incorporar el 1974 les veus de les dones al concert, i un any després va baixar l’actuació des del discret cor fins a l’altar major. Com ja havia passat amb la Passió, que inicialment només la posaven en escena homes, Bernaus, que era un home obert, va encertar incloent-hi la riquesa i el color de la veu de les dones. Era un home compromès, va dirigir l’obra durant vint-i-nou anys. Només se li atansa l’actual director, Xavier Puig, que l’any que ve sumarà un quart de segle al capdavant del projecte. El mèrit és compartit. Així doncs, a Xavier Puig cal agrair-li l’adaptació a la dècada dels anys 90 de l’obra per a cor i orquestra, i a Ramon Bernaus, el fet d’haver donat continuïtat i solidesa al projecte en els difícils anys de la postguerra. Explica Joan Riu, membre del patronat de Les Completes que durant la guerra es van cremar les partitures. Van ser reescrites d’oïda pel mestre de la catedral de Barcelona Sancho Marraco, a partir de les aportacions de músics locals com Oriol, Domènech, Bernaus i Comorera. Bernaus, que ja les cantava i tocava des del 1930, les va dirigir des del 1954 fins al 1984. Era mestre ebenista i professor de l’institut Antoni Torroja. Havia après música, com gairebé tothom en aquella època, amb l’ajuda i les rutines d’altres aficionats si bé, en el seu cas, de jove havia cantat a la catedral de Lleida, d’on era originari. Tocava la flauta, l’anomenaven el Flautí, i també el saxo. A diferència de l’obra d’ara, Bernaus dirigia un cos de cantants i músics que només comptaven amb l’escola que brinda la tradició. Explica la seua filla Conxita que Bernaus era present en gairebé totes les mogudes musicals de la postguerra: conjunts, orquestres, coples. Fora de la música va ser també el que més anys va interpretar el paper de Jesucrist de la Passió de Cervera, vint-i-cinc anys. Tot un mestre del compromís amb la ciutat. Va morir precisament un 5 de febrer. Leandre Badia, gendre de Bernaus, recorda de forma emotiva que va ser el 1990, el mateix dia i a la mateixa hora en què el campanar de Santa Maria tocava a Completes.

L’oratori narra un miracle documentat el 1540; la música es va compondre el 1845 a base de tonades de moda de l’època amb l’objectiu d’atreure el poble a l’església. El projecte ja va ser censurat per la mateixa església el primer any per l’ambient festiu que generava. Com a la Passió i com al Corpus, va ser la mateixa gent del poble la que ha mantingut viva aquesta tradició fins avui.