SALUT DRETS
Lleida és l'única província catalana sense accés a l'avortament
Segueix com a única província catalana sense practicar interrupcions voluntàries quirúrgiques de l'embaràs i el Pirineu, sense el farmacològic || Salut va prometre “solucions” per abans del 2021
Protestes de col·lectius feministes a favor d’un accés a l’avortament públic, el desembre a Lleida.
Les dones embarassades continuen sense poder avortar de forma voluntària al Pirineu malgrat que la Generalitat va prometre una “solució parcial” que havia d’entrar en funcionament a finals del 2020. Així mateix, Lleida continua sent a dia d’avui, i malgrat els anuncis de Salut, l’única província catalana que no practica avortaments quirúrgics, per la qual cosa les lleidatanes que desitgen interrompre l’embaràs entre la novena i la 14a setmana de gestació es veuen obligades a desplaçar-se a Barcelona, Tarragona o Girona.
Davant de la falta d’opcions per interrompre l’embaràs de forma voluntària a les comarques lleidatanes i les protestes dels col·lectius feministes, el departament de Salut va anunciar al novembre que dos professionals de l’hospital Arnau de Vilanova es desplaçarien setmanalment als hospitals de Vielha i Tremp per donar resposta a les demandes d’avortament farmacològic i que, a Lleida ciutat, la clínica Vithas seria la primera autoritzada a la demarcació per practicar els quirúrgics. Encara que la consellera Alba Vergés va assegurar en un ple del Parlament al desembre que “l’accés a l’avortament a Catalunya està garantit i, si no és així, hi posarem solució”, fonts de Salut van explicar ahir a aquest diari que Lleida encara no disposa d’aquests nous serveis, a l’espera de les acreditacions corresponents.
El col·lectiu feminista Fem Jussà denuncia les “falses promeses” i la “hipocresia” dels partits polítics
En aquest sentit, els col·lectius feministes del Pallars i de l’Alt Urgell denuncien una vegada més que “seguim en la mateixa situació de precarietat”. Des de Fem Jussà van criticar les “falses promeses” de la Generalitat que, “per ara, no s’han complert”. Més enllà de la demora d’aquest nou servei, van assegurar que “les propostes ens semblen insuficients, i continuem reivindicant poder avortar als hospitals de la xarxa pública”.
“Veiem hipòcrita la reacció dels partits polítics que es van posicionar a favor de l’accés a l’avortament a tot el territori quan aquest va ser un tema mediàtic, però a dia d’avui no forma part de les qüestions principals de la seua agenda política”. En aquesta mateixa línia es va expressar el Col·lectiu Feminista Alt Urgell, que, en un comunicat, va subratllar la “greu situació” en la qual es troben les dones lleidatanes que volen avortar i va posar l’accent en l’objecció de consciència dels facultatius com a principal trava per interrompre la gestació. Van denunciar que “els metges s’escuden en el dret a l’objecció de consciència, actuant en detriment dels drets de les dones”.
Augmenten les interrupcions d’embarassos, amb 877 el 2019 Un total de 877 dones de les comarques lleidatanes van decidir interrompre de forma voluntària l’embaràs durant el 2019, fet que suposa un augment del 2,57% respecte a l’any anterior i la xifra d’avortaments més elevada en els últims sis anys. Segons l’últim informe del ministeri de Sanitat i publicat per SEGRE, de les 877 dones que van decidir avortar el 2019, prop del 12% tenien menys de 20 anys. Concretament, 103 lleidatanes menors d’aquesta edat van decidir interrompre la gestació, davant de les 90 que ho van fer el 2018. Així mateix, un total de 35 menors d’edat residents a la província van avortar, la més jove d’elles de 13 anys. Segons Sanitat, els centres que van notificar casos d’avortament farmacològic durant el 2019 van ser els CAP de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega, així com l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Aquestes dades confirmen una tendència a l’alça en el nombre d’avortaments en els últims anys.
