El meteorit que va acabar amb els dinosaures, explicat amb una nova teoria

L’impacte del meteorit de Chicxulub va canviar la història de la Terra per sempre fa 66 milions d’anys, provocant l’extinció del 75 % de les espècies, inclosos els dinosaures, però, d’on va venir i com va arribar al nostre planeta? La revista Nature publica aquest dilluns una nova teoria desenvolupada per experts de la Universitat de Harvard (EUA) que podria donar llum sobre un esdeveniment catastròfic que encara planteja molts dubtes.

A més de les seues conseqüències devastadores, se sap que l’impacte d’aquell "asteroide o cometa", exposen els autors, va deixar un cràter al golf de Mèxic de més de 180 quilòmetres de diàmetre i gairebé 20 de profunditat.

Per completar el puzle, els experts Avi Loeb i Amir Siraj sostenen, a través d’anàlisi estadística i simulacions gravitacionals, que una fracció significativa d’un tipus de cometa originat al núvol d’Oort –una esfera de desfet espacial situada en els marges del Sistema Solar–, es va desviar de la seua ruta orbitacional a causa del camp gravitacional de Júpiter.

Aquesta força va desplaçar el cometa cap al sol, que, al seu torn, el va trencar en més fragments, un fenomen que augmenta el nombre de cossos que, com Chicxulub, poden entrar en l’òrbita terrestre i caure a la Terra una vegada entre 250 i 750 milions d’anys, aproximadament.

"Bàsicament, Júpiter actua com una màquina (de joc) de 'pinball'. Júpiter impulsa aquests cometes entrants (anomenats de període prolongat) cap a òrbites que els atansen molt al sol", explica en un comunicat Siraj.

Atès que aquests cometes de període prolongat poden tardar fins 200 anys en orbitar al voltant del sol, els experts els han denominat com a "remugants solars".

"Quan parlem d’aquests remugants solars –prossegueix Siraj–, l’important no és tant que es fonguin, que afecta relativament poc la massa total, sinó el fet que, en ser tan a prop del sol, la part més pròxima del cometa és sotmesa a una força d’atracció gravitacional més gran que la que està més allunyada, la qual cosa genera una força de marea".

Aquest esdeveniment, destaca, provoca que el gran cometa es trenqui en fragments més petits i, en sortir de l’òrbita, "existeix una probabilitat estadística que aquests impactin amb la Terra".

Els càlculs de Loeb i Siraj suggereixen que la probabilitat que estels de període prolongat impactin al nostre planeta és d’"un factor del voltant de 10", mentre indiquen que fins el 20 % d’aquests es converteixen en "remugants solars, en línia amb els estudis d’altres astrònoms.

Així mateix, afirmen que el "nou ratio d’impacte" és consistent amb l’edat del cràter de Chicxulub, la qual cosa ofereix una explicació satisfactòria sobre el seu origen i la d’altres "cometes d’impacte" similars.

"El que exposem és que, si trenques un objecte quan està a prop del sol, això pot donar lloc a una sèrie d’esdeveniments apropiats i també el tipus d’impacte que va acabar amb els dinosaures", subratlla Loeb.