El segon casament de la més gran
El febrer de 1995 es va celebrar l’enllaç entre la cantant Rocio Jurado i el torero Ortega Cano
El casament de Rocio Jurado i Ortega Cano
El 17 de febrer de 1995 va tenir lloc el casament de la cantant Rocio Jurado (Chipiona 1947), considerada com "la més gran", i el torero José Ortega Cano (Cartagena, 1953). La cerimònia, que va congregar més de 1.500 convidats, va tenir lloc a la finca, propietat dels nuvis, "Yerbabuena", ubicada a uns 30 quilòmetres de Sevilla i que anys més tard (agost del 2013) seria venuda a una ramadera peruana. La cerimònia va estar oficiada pel mossèn Ángel Romero, amic de la parella. Amb l’enllaç retransmès pràcticament en directe per totes les cadenes televisives del pais, Rocio Jurado, vestit de ras blanc amb encaix i un gran vel i com a complement un collaret del qual penjava una creu de brillants, arracades a joc i amb un ram d’orquídies a la mà, es va deixar portar pels nervis i va prometre "felicitat eterna" en lloc del tradicional "fidelitat eterna". El futur espòs, que després del banquet també va popularitzar el famós "estamos tan a gustito" sobre l’escenari, tampoc no va ser afortunat en el moment de col·locar l’aliança a Rocío, equivocant-se de dit, i va ser la núvia qui va haver de mostrar-li el dit correcte.
Els padrins del casament van ser la mare del torero, Juana Cano, i el germà de Rocío Jurado, Amador Mohedano, mentre que com a dama d’honor figurava Rocio Carrasco, filla de la cantant i del seu anterior marit, el boxejador Pedro Carrasco, amb qui va estar casada entre 1976 i 1989. Entre els convidats més destacats figuraven la duquessa d’Alba, la folklorica Juanita Reina o el guitarrista Paco de Lucia, al costat d’una àmplia representació del món polític, musical i del toreig.
Rocío Jurado moriria el juliol del 2006 com a conseqüència d’un càncer de pàncrees després d’haver adoptat dos nens colombians, José Fernando i Glòria Cámila. José Ortega Cano tornaria a casar-se el setembre del 2018 amb Ana Maria Aldón, mare del seu únic fill biològic, després de superar un gravíssim accident de trànsit en el qual va morir una altra persona i pel qual va passar més d’un any a la presó per superar la taxa d’alcohol permesa.
