Cop d'Estat
23-F: L'homenatge a Lleida a Alfonso Armada que mai es va produir
Días després de l’intent del Cop d’Estat anava a ser premiat per garantir la continuïtat de l’aeròdrom d’Alfés
23-F: L'homenatge a Armada a Lleida que mai no va tenir lloc
Dimarts vinent es compliran quaranta anys de l’intent fallit de Cop d’Estat en què un grup de Guàrdies Civils va assaltar el Congrés dels Diputats i va segrestar els parlamentaris en plena sessió d’investidura del nou president del Govern, Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) amb el tinent coronel Antonio Tejero al comandament. Darrere de l’intent colpista figurava un entramat civil i alts caps de l’Exèrcit encapçalats pel governador militar de València, el Teniente General Milans del Bosch, que va decretar l’estat d’excepció i va treure els tancs al carrer; i el general Alfonso Armada, segon cap d’Estat Major.
L'intent va fracassar en menys de 24 hores en què es van rendir els assaltants del Congrés i van ser arrestats tots els responsables després que la notícia donés la volta al món. Lleida no va ser l’excepció, i malgrat que, en l’edició de dimarts, 24 de febrer, es dediqués íntegrament la primera pàgina dels diaris locals a informar del tema, a l’interior no es va fer un gran desplegament informatiu, encara que el tancament es va aguantar per recollir l’aparició del rei Joan Carles, en TVE, a l’una i catorze minuts de la matinada. Tanmateix, a mig matí, va aparèixer als quioscos una segona edició, monogràfica, per informar de l’última hora del succés i la progressiva tornada a la normalitat del país.
A La Mañana (l’altre diari de la ciutat el 1981 era el Diario de Lérida) sorprenia la informació, complementària si es vol, en la que es recollien les impressions de les esposes i el marit, dels quatre diputats per la demarcació de Lleida segrestats al Congrés: Josep Pau (PSC-PSOE), Manuel de Sarraga (UCD), Jaume Barnola (UCD) i Maria Rúbies (CiU), que destacaven l’angoixa viscuda en tan tràgics esdeveniments. També, fruit de la confusió en les primeres hores del 23-F, es recollia com clau la rendició de Tejero, l’entrada d’Alfonso Armada al Congrés com a mediador. Els periodistes lleidatans tenien encara frescos els contactes amb Armada si es té en compte que entre 1979 i 1981 havia estat General en Cap de la Divisió de Muntanya Urgel número 4 i Governador Militar de Lleida.
El que probablement es desconeix és que dies després de l’intent colpista, havia de celebrar-se la tradicional gala de l’esport lleidatà organitzada pel rotatiu La Mañana a l’ara desaparegut Hotel Ilerda i en la qual a més dels premis "Quixot", "Sancho", "Dulcinea" i "Molins" anava a retre’s un homenatge al general Armada per la seua decisiva contribució a la continuïtat del, en aquell temps amenaçat, aeròdrom d’Alfés. La gala es va celebrar, però òbviament el premi mai no se li va entregar. La placa, de la qual ara mateix es desconeix el seu parador, va estar durant molts anys guardada en un dels armaris del despatx del, en aquella època, director del diari José Antonio Rosell Pujol.
