Un premi Nobel homenatjat a Lleida

Encara recent el seu premi Nobel de Literatura de 1989, l’escriptor Camilo José Cela va recalar a Lleida, el febrer de 1990, per ser investit Confrare d’Honor de la Confraria dels Vins de la Terra Ferma, en aquella època molt activa socialment de la mà del seu president, Josep Lluis González i que en aquella època va investir, entre molts d’altres, al President Jordi Pujol; a la Duquessa d’Alba o, al llavors exemplar banquer, Mario Conde. Durant tres dies Lleida va ser un no parar d’homenatges, sopars i dinars en honor de Cela (1916-2002) rematats amb la cerimònia d’investidura en el marc de la Seu Vella.

Entre moltes d’altres es pot recordar l’anècdota protagonitzada per l’escriptor en un multitudinari, i interminable, dinar, compost per plats cent per cent lleidatans, celebrat al ja desaparegut restaurant "Callarriba, en el que Cela, abans de les postres i després de demanar disculpes es va aixecar de la taula per retirar-se a l’hotel Comtes d’Urgel, on s’allotjava al costat de la seua actual parella Marina Castaño (ja s’havia separat de la seua esposa, Rosario Conde) perquè, per a ell, "la migdiada era sagrada".

Camilo José Cela no havia tornat a Lleida des de 1956 que, en companyia de l’escriptor Josep Maria Espinás, va escriure "Viatge al Pirineu" que ambdós van recórrer els dos Pallars, Jussà i Sobirà, Val d’Aran i l'Alta Ribagorça. El final dels 80 i principis dels 90, va ser una dècada daurada per a l’escriptor ja que va ser guardonat amb el Príncep d’Astúries (1979), Nobels (1989), i Cervantes (1995), a més emportar-se els 50 milions de dotació del Planeta, el 1994, amb la seua novel·la "La cruz de San Andrés", amb la periodista Ángeles Caso, que en va obtenir 12, amb "El peso de las sombras". Cela va assegurar que mai no li havia agradat presentar-se a certàmens literaris però que en aquesta ocasió ho havia fet "perquè em vaig fent més gran i ara ja em fa il·lusió guanyar-los i perquè em va insistir moltíssim l’editor José Manuel Lara".