La feina del torero no és obra d'art, segons el Suprem

El Tribunal Suprem (TS) ha establert que la feina d’un torero no és una obra que pugui ser inscrita com a propietat intel·lectual "en no poder expressar-se de forma objectiva allò en què consistiria la creació artística", al marge del sentiment que pugui generar "per la bellesa de les formes generades en aquest context dramàtic".

La Sala Civil ha desestimat el recurs presentat pel torero Miguel Ángel Perera Díaz contra la sentència de l’Audiència Provincial de Badajoz que va confirmar una altra del Jutjat dels Mercantil Número 1 de Badajoz en la que va avalar la decisió del registrador territorial de la propietat intel·lectual d’Extremadura de no permetre la inscripció de la feina en qüestió.

La intenció de Perera Díaz era inscriure com a propietat intel·lectual una obra que va titular 'Faena de dos orejas con petición de rabo al toro Curioso’, que va tenir lloc el 22 de juny de 2014 a la Fira de San Juan de Badajoz i hauria consistit "mà esquerra al natural canviant-se de mà per l’esquena i dona passi per la dreta. El toro surt solt i el torero va cap a ell donant passi per alt amb la dreta". Per a això, va aportar un enregistrament audiovisual i un llibre descriptiu.

El torero, segons ha recordat el Suprem, esgrimia que "el toreig és un art i la feina d’un torero una manifestació artística, una obra d’art, i, en concret, la que era objecte de sol·licitud d’inscripció en el registre de propietat intel·lectual era una creació artística original, raó per la qual resultava procedent la seua inscripció" en el mateix.

Els magistrats han explicat en el seu fallo que perquè una obra pugui ser considerada propietat intel·lectual s’han de presentar dos elements cumulatius: "ha d’existir un objecte original que constitueixi una creació intel·lectual pròpia del seu autor i la consideració d’obra es reserva als elements que expressen l’esmentada creació intel·lectual".

Així, han assenyalat que, "sense minva de la consideració artística que pugui reconèixer-se a la feina d’un torero per part de crítics i aficionats, i dels sentiments que pugui generar en els qui la presencien, com reflecteix l’obra d’alguns cèlebres poetes (...) i pintors (...), perquè pugui ser protegida com a obra de propietat intel·lectual, en consideració a la finalitat d’aquesta protecció, ha de complir els requisits propis de l’obra ja esmentats".

UNA BELLESA NO OBJECTIVA

La Sala I ha raonat que "la creació intel·lectual atribuïble al torero, al seu talent creatiu personal, estaria en la interpretació del toro que li ha correspost en sort", si bé "aquesta creació hauria de plasmar-se en una expressió formal original, que en aquest cas podria arribar a ser la seqüència de moviments," i que a més "hauria de poder ser identificable amb precisió i objectivitat".

Segons la seua opinió, "és aquí on (...) rau el principal escull perquè pugui reconèixer-se la lídia del toro la consideració d’obra objecte de propietat intel·lectual" perquè hauria "de ser expressada de forma objectiva perquè tant els qui hagin de vetllar per la protecció dels drets d’exclusiva inherents al dret d’autor, com els particulars, puguin estar en condicions de conèixer amb claredat i precisió l’objecte protegit".

"En la lluita d’un toro no és possible aquesta identificació, en no poder expressar-se de forma objectiva allò en què consistiria la creació artística del torero en realitzar una concreta feina, més enllà del sentiment que transmet als qui la presenciïn, per la bellesa de les formes generades en aquest context dramàtic. Per aquesta raó, no es pot reconèixer-lo la consideració d’obra objecte de propietat intel·lectual", ha conclòs el TS.

UNA DANSA DIFERENT

Per reforçar el seu fallo, el Suprem ha intentat equiparar el toreig a una coreografia, ja que aquestes últimes sí que estan considerades obres objecte de propietat intel·lectual.

En aquest sentit, ha aclarit que "en la coreografia és possible, mitjançant la notació, identificar amb precisió i objectivitat els moviments i formes de la dansa en què consisteix la creació original de l’autor, respecte de la qual es demana la protecció com a obra de propietat intel·lectual".

"Aquesta identificació precisa i objectiva, a més de facilitar que es pugui reproduir novament, permet identificar en què consisteix la creació, tant a terceres persones com a les autoritats encarregades de la protecció de les obres de propietat intel·lectual," ha subratllat.