Científics de la NASA, desconcertats per misterioses ratlles en turons de Sibèria

Misteriosos accidents geogràfics, per als quals no existeix una explicació concloent, han estat localitzats a Sibèria per científics de l’Earth Observatory de la NASA. En les imatges adquirides per l’instrument Operational Land Imager (OLI) a Landsat 8, s’aprecien patrons de ratlles que giren i giren al voltant d’un àrea de turons a l’altiplà central del nord de Sibèria, a 66 graus de latitud. En turons més costeruts, les franges formen bucles estrets que es mouen en espiral des del cim del turó fins el fons. A mesura que descendeixen cap a les riberes del riu, comencen a esvair-se. Finalment, les ratlles desapareixen en elevacions i latituds més baixes.

Hi ha diverses causes possibles per al patró de ratlles distintiu, i les respostes varien segons la temporada i segons l’experiència de l’investigador.

Aquesta part de l’altiplà central de Sibèria es troba dins del Cercle Polar Àrtic, on les temperatures de l’aire romanen sota zero durant la major part de l’any. Gran part del paisatge està cobert de permafrost que pot estendre’s de desenes a centenars de metres per sota de la superfície. Hi ha diferents nivells d’intensitat, però aquesta àrea generalment té cobertura de permafrost durant el 90 per cent de l’any.

La terra es descongela ocasionalment, i se sap que els cicles de congelació i descongelació creen patrons de polígons, cercles i franges a la superfície (la qual cosa es coneix com a "terra amb patrons"). En el cas de les imatges, les ratlles podrien ser cercles allargats estirats en els pendents per tals cicles de desglaç. Tanmateix, els estudis han demostrat que aquest tipus de franges generalment es produeix a una escala molt menor i tendeix a orientar-se cap a baix.

Per als geomorfòlegs, la naturalesa del terra ofereix una altra explicació per a les ratlles. En regions tan fredes, els terres poden convertir-se en Gelisols, terres amb permafrost als seus dos metres superiors i, sovint, amb capes més fosques i clares que es distingeixen per més matèria orgànica o més contingut de minerals i sediments. A mesura que el terra es congela i es fon, les capes es trenquen i es barregen verticalment en un procés anomenat crioturbación.

L’acció persistent de congelació i descongelació al llarg de les estacions pot fer que les capes s’alineïn en un patró de ratlles. Diferents tipus de vegetació de tundra (líquens, arbustos baixos i molsa) podrien créixer preferentment en aquestes capes de Gelisol, accentuant les ratlles que veiem des de dalt. Però aquesta hipòtesi no s’ha provat a gran escala.