1984: Quan la pornografia va arribar a Lleida

El març de 1984, és a dir es compleixen ara 37 anys de l’esdeveniment, els lleidatans amants de la pornografia estaven d’enhorabona. S’acabava l’època de visionaments clandestins en projectors de Super 8. La Direcció General de Cinematografia concedia un total de 21 llicències d’exhibició de pel·lícula de contingut pornogràfic: quatre sales a Madrid i Barcelona; tres a Sevilla i València; dos a Alacant, i Palma de Mallorca; i una a Almeria, Granada, Saragossa i... Lleida.

L’emprenedor exhibidor lleidatà va ser Salvador Pifarré Masgoret, propietari dels multicines Xenon (1980-2003) a Rovira Roure que va destinar la seua sala petita, la coneguda com a Xenon-1, per a tal finalitat. La reglamentació exigia que les sales havien d’estar convenientment senyalitzades, que només podien ser utilitzades per majors de 18 anys, amb una capacitat de 200 butaques com a màxim, i que les pel·lícules s’havien de passar en versió original --el porno tampoc no exigia grans diàlegs-- o subtitulades al castellà.

Fins i tot aquell moment, i a partir de la mort de Franco el 1975 en què es va relaxar moltíssim la censura, cosa que va permetre el denominat "cine de destapi" en la transició, existien les denominades sales S en què podien exhibir-se pel·lícules de contingut eròtic i amb nus totals dels protagonistes.

L’11 de març de 1984 la sala Xenon-1 es va posar en marxa amb dos títols emblemàtics del gènere: "Garganta profunda" (Gerard Damiano, 1972) amb Linda Lovelace com a protagonista; i el documental "Exhibition" ( Juan François Davy, 1975) amb les vivències de l’actriu porno, molt cèlebre en els 70, Claudine Beccarie. Durant les primeres setmanes, el ple va ser absolut en totes les seues sessions.