Es compleixen setanta anys del DNI

El franquisme va instaurar el 1951 el Document Nacional d’Identitat culminant un procés que es va iniciar amb un decret del 2 de març de 1944 amb un concurs públic per al seu disseny que va ser adjudicat a Aquilino Rieusset Planchón que es va portar com a premi 30.000 pessetes de les d’aquella època. De fet Ferran VII, ja el 1824, en crear la Policia a Espanya va obligar els seus súbdits a complimentar un padró en la que s’incloïen edat, sexe, estat civil, professió i, ja que no existien fotografies, una descripció física del titular.

En el DNI original, de color verd i amb l’àguila de Sant Juan, emblema del règim franquista, s’incloïa, a més de la fotografia, les dades de filiació, professió i categoria del titular en funció de la seua economia. Els primers obligats a formalitzar-lo van ser els reclusos o els que romanien en llibertat vigilada i després els homes que, per la seua professió, es mudaven amb assiduïtat de domicili i posteriorment els homes residents en ciutats de més de 100.000 habitants i així successivament fins completar tot el cens de lloa habitants a Espanya.

Saragossa va ser la primera capital de província, després de Madrid i Barcelona, on es va expedir el DNI seguida de València i després de la resta de municipis espanyols fins completar 59 equips fixos d’expedició.

El número u del DNI se'l va adjudicar per a si mateix, el dictador Francisco Franco i el 2, per a la seua esposa, Carmen Polo. El tres, per a la seua filla, Carmencita. Del quart al novè van quedar vacants. Del 10 d’ara endavant i fins el 99 es van bloquejar per a la família reial espanyola. Juan Carlos I es va quedar el 10, la reina Sofia, l’11, el 12 per a la infanta Elena i el 14 per a la infanta Cristina. Felip VI porta el 15, la princesa d’Astúries, Leonor, el 16 i la seua germana, la infanta Sofia, el 17.

Al llarg de la història el DNI ha anat experimentant diverses modificacions. La primera es va produir el 1962 i va aguantar fins el 1965, incorporant l’estat civil del titular i el seu grup sanguini. La segona, en 1965 fins 1980. A partir de 1985 es va suprimir la professió, l’estat civil i el grup sanguini. El 2006 es va incorporar un xip per convertir-lo en un document electrònic i el 2015 es va llançar el DNI 3.0 amb tecnologia NFC.

El Documental Nacional d’Identitat, personal i intransferible, té un període de validesa de dos anys per als menors de cinc anys; de cinc per als menors de 30; de 10, per als menors de 70 i permanent per als majors d’aquesta edat.

En Lleida es va començar a expedir en la comissària de policia ubicada als baixos del Govern Civil (Plaça de la Pau) per passar posteriorment a les dependències del carrer Sant Marti, Cappont i actualment a Prat de la Riba, a l’edifici de l’antic Govern Militar.