La igualtat avança a pas lent

Un dels principals cavalls de batalla de les associacions feministes és posar fi als rols socials establerts, aquells aspectes “invisibles” que continuen reforçant el sostre de vidre i que des que es va decretar la pandèmia de la Covid-19 s’han accentuat. A la ciutat de Lleida, nou de cada deu excedències per a la cura de fills i familiars són de dones.

Aquestes són algunes de les dades de l’estudi encarregat per la Paeria a la consultora G360 Cartografies Humanes i Socials per conèixer la realitat social i econòmica de les dones de Lleida i poder avançar cap a polítiques d’igualtat efectives. L’alcalde, Miquel Pueyo, i la regidora de Feminismes, Sandra Castro, van presentar ahir els resultats d’aquest informe, que també revela que el 2019 el 73% de les llars monoparentals de la ciutat tenien una dona com a cap de família i que, encara que cada vegada més lleidatanes tenen nivells d’estudis universitaris, un 36% reben salaris iguals o inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI) i de mitjana cobren un 23% menys que els homes.

Davant d’aquesta situació, l’ajuntament va admetre que “encara queda molta feina” per revertir l’empobriment femení i va anunciar que el curs que ve augmentaran l’oferta de places educatives de 0 anys, com a mesura per facilitar la conciliació. Cal destacar que l’estudi, que també fa una anàlisi d’aspectes com ara l’ús del temps lliure o la violència masclista, revela que sis de cada deu voluntaris de la ciutat són dones i que el 2019 es van presentar 1.136 denúncies per violència de gènere.

La Paeria admet que “encara queda camí a recórrer” pel que fa a les polítiques d’igualtat

Així mateix, segons un informe que va publicar ahir el sindicat Comissions Obreres, al llarg de l’any passat les lleidatanes representen un 45,8% de la població activa i un 46,5% de la població ocupada. D’altra banda, quant al salari, de mitjana a l’any cobren 3.213 euros menys que els homes.

Vergés defensa els actes previstos per al 8-M

La consellera de Salut, Alba Vergés, va defensar ahir la viabilitat dels actes previstos en el Dia Internacional de la Dona perquè s’estan organitzant “amb la màxima prudència” per incloure les mesures de prevenció contra la Covid-19. Va insistir que s’han de compatibilitzar “tots els drets” fonamentals, amb la gestió de la pandèmia. A Madrid, la delegació del Govern va prohibir ahir qualsevol manifestació o concentració de cara al 8-M.

Desenes de lleidatanes reclamen un accés a l’avortament lliure i gratuït

Una trentena de dones es van concentrar ahir a la tarda davant de les portes de l’hospital Arnau de Vilanova per reclamar un accés a l’avortament lliure i gratuït a tot el territori català.

Amb pancartes amb missatges com ara “l’objecció de consciència no és cap raó”, les organitzacions feministes Marea Lila i Dones Lleida van llegir sengles manifestos, en els quals van criticar la decisió del departament de Salut d’acreditar dues clíniques privades, amb l’objectiu que practiquin interrupcions voluntàries de l’embaràs en format quirúrgic i van assegurar que “l’opinió d’uns pocs [objectors de consciència] no pot deixar en paper moll els drets que tant ens han costat d’aconseguir”.

La protesta, impulsada per l’associació Drets Sexuals i Reproductius, també es va portar a terme a la Seu d’Urgell, Almacelles i a Tremp, on va ser multitudinària.

Pel que fa a les declaracions recents del bisbe de Solsona, Xavier Novell, qualificant l’avortament com un “genocidi” i “un crim abominable”, l’ajuntament de Tàrrega va declinar posicionar-s’hi al considerar la seua alcaldessa, Alba Pijuan, que “les institucions han d’estar per sobre d’aquesta mena de conflictes”.