La tragèdia del Clan Flores

El 1995, ja s’han complert 25 anys de la tragèdia, el clan Flores en va patir dos irreparables perdudes en menys de quinze dies. El 16 de maig moria la matriarca, Lola Flores (Jerez de la Frontera, 1923) com a conseqüència d’un càncer de mama que patia des de 1972 encara que mai va aconseguir retirar-la dels escenaris. El 30 d’aquell mateix mes, i també en la seua residència "El Lerele" de l’exclusiva urbanització madrilenya de La Moraleja, moria el seu fill Antonio (Madrid, 1961) a causa d’una sobredosi de barbitúrics i alcohol en no poder suportar la pèrdua de la seua mare.

Maria Dolores Flores Ruíz, coneguda com "La Faraona" va ser una polifacètica artista d’enorme popularitat tant a Espanya com a Llatinoamèrica, capaç de brillar tant en el cant, el ball i com a actriu ja que va arribar a protagonitzar més de 58 pel·lícules, algunes d’elles al costat del seu marit, Antonio González, "El Pescadilla" pare de les seues altres dos filles, Lolita i Rosario.

Després del seu debut a Nova York, en els 60, un crític va escriure d’ella: "Lola Flores no canta ni balla, però no se la perdin". Per a la història, a més dels seus grans èxits als escenaris, la gran pantalla i televisió, queden moments tan memorables com els seus plets amb Hisenda (va arribar a demanar una pesseta a cadascun dels seus fans per pagar el deute), el seu antològic "Si me queréis, irse" dedicat als seus seguidors que impedien el casament de la seua filla Lolita; i la nit en què va aturar la seua actuació en directe en el programa de José María Íñigo perquè havia perdut una arracada. Per la seua capella ardent, situada en el Centre Cultural de la Vila de Madrid, van passar més de 150.000 persones.

El seu fill Antonio, músic i actor, es va donar a conèixer per les seues cançons, des del rock fins les balades, considerades com a poesia urbana. Quatre dies de la seua mort va oferir el seu últim concert a Pamplona, on va interpretar alguns dels seus grans temes, com "Pongamos que hablo de Madrid” (amb el qual va rellançar un desapercebut tema, en el seu moment, de Joaquin Sabina), "Alba”, "Cuerpo de mujer", "No dudaría”, o "Siete vidas”. En cine va protagonitzar, al costat de la seua germana Rosario, la pel·lícula "Colegas" sobre la delinqüència juvenil, i volum part de títols de gèneres tan dispars com "El balcón abierto", "Calé", "Sangre y arena" o "La mujer y el pelele".

Es pot recordar que la seua mort, en un fet no massa freqüent, va provocar que Antena 3 modifiqués tota la seua programació de dia amb un especial en "prime time" conduït per Marta Robles; que Jesús Hermida canviés el contingut de la seua tertúlia que, en principi, anava a analitzar els resultats dels comicis municipals a Espanya; que el seu enterrament fos ofert en directe i que es reposés el capítol de la popular sèrie "Els lladres van a l’oficina" en què intervenia com a artista convidat.