Quan 'El Lute' es va convertir en llegenda

Eleuterio Sánchez Rodríguez (Salamanca, 1942) no hauria passat de ser un delinqüent habitual més en ple franquisme de no ser per la fama mediàtica aconseguida per les seues inversemblants fugues que el van convertir en una espècie d’heroi popular. En llibertat definitiva des de juny de 1981 ara viu plàcidament entre les localitats de Niebla (Huelva) i Cabezabellosa (Càceres) després d’haver-se casat tres vegades i ser pare de cinc fills. Durant la seua etapa en presidi estudi la carrera cursa de dret, després d’aprendre primer a llegir i escriure, i després del seu alliberament va treballar al bufet de Enrique Tierno Galván. També es va convertir en escriptor publicant quatre llibres autobiogràfics de notable èxit en vendes: " Camina o revienta" (1977), " Mañana seré libre" (1979), aquests dos a la presó; i ja en llibertat "Una pluma entre rejas" (1981), i "Cuando resistir es vencer" (2013).

El 5 de maig de 1965, després de breus detencions per furt, és acusat de participar en un atracament a mà armada a una joieria de Madrid, amb 120.000 pessetes de botí, i on va resultar mort el vigilant de seguretat de la mateixa. Se'l va condemnar a la pena capital que posteriorment va ser commutada per la de cadena perpètua. El 1966, es compleixen ara 55 anys, va assolir notorietat en escapar-se, en un trasllat de penal (del Port de Santamaría a Santoña) llançant-se d’un tren en marxa. Durant 13 dies fins que va ser detingut de menys, es va convertir, per la seua repercussió mediàtica, en un personatge popular ajudat per la mítica fotografia (veure imatge) en la qual apareixia, amb el braç en cabestrell al costat de dos guàrdies civils. A la Nit de Cap d’Any de 1970 va tornar a escapar-se del penal i ajudat pel seu entorn, va eludir la policia durant sis mesos, fins que va ser detingut de nou el juny de 1973. Finalment va ser posat en llibertat el 1981.

Per enfonsar més en la seua biografia s’aconsella visionar les pel·lícules "Camina o rebenta" (Vicente Aranda, 1987) amb Imanol Arias i Victoria Abril (ambdós van guanyar la Concha de Oro en Sant Sebastià) i "Demà seré lliure" (1989, del mateix director). També es va escriure una obra de teatre sobre la seua persona (José Marraco, 2012), i les seues gestes surten esmentades en temes de Boney M, Estopa, Joaquín Sabina o Mojinos Escozíos.