20 anys sense l'humor d'Eugenio

Es compleixen ara 20 anys de la mort d’un dels millors humoristes d’aquest país, Eugenio Jofra Bafalluy (octibre de 1941-març del 2001) que va assolir la seua màxima popularitat entre 1980 i 1990. El seu prestigi es va consolidar a la sala "Sausalito" de Barcelona en la qual, entre cançó i cançó d’"Els Dos", amb la seua esposa Conchita Alcaide (morta de càncer el 1980) amenitzava els intermedis explicant acudits, encara que ell preferia denominar-los com a històries, o contes, amb un estil molt personal.

El seu humor absurd i el seu semblant permanent seriós, sempre vestit de negre ("només ric quan cobro" assegurava) i els seus canvis de ritme que imposava donant-se suport en les pauses per beure o encendre un cigarro, el van fer tremendament popular. Actuava en castellà, encara que barrejant-lo amb paraules o expressions típiques en català (perfectament comprensibles més enllà de Catalunya) com "Coi", "home", "Hosti tu", "au", "Nen" o "carai", per citar només alguns exemples.

La seua gran popularitat, que va provocar la seua presència en tots els programes televisius de l’època, es va deure, no tan sols en les seues actuacions en directe, sinó pels enregistraments dels seus acudits, en suport casset (avui dia desconegut per a molts) que van fer que es venguessin com a rosquilles tant en botigues especialitzades com en gasolineres. Problemes cardíacs, addiccions i una constant depressió, li van fer allunyar-se dels escenaris, encara que la seua popularitat no va decréixer gens ni mica, fins la seua mort l’11 de març del 2001.

Com a detall anecdòtic es pot recordar que Eugenio va ser l’estrella convidada en el naixement de SEGRE, el setembre de 1981, en una memorable actuació, en la seua presentació en societat, als jardins del Club Tenis Lleida.

Per recordar-lo pot visionar la pel·lícula que va protagonitzar en 1983, "Un genio en apuros" de José Luis Comeron al costat de José Luis López Vázquez, Agustin Gonzalez i Antonio Ozores; o més, recentment, al documental "Eugenio" (Jordi Rovira i Xavier Puig, 2018) sobre la seua trajectòria artística i personal. Un dels seus tres fills, Gerard (1969), que també li ret homenatge als escenaris amb una impecable recreació del personatge, a més d’escriure un llibre sobre el seu pare, també està preparant una pel·lícula biogràfica.