Ha estat precipitada la decisió de paralitzar la vacunació amb AstraZeneca?

Excessiva, dràstica, precipitada, encara que també comprensible... Els experts temen que la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca hagi pogut danyar la credibilitat del fàrmac quan el seu benefici supera en molt al risc, pel que creuen que s’hauria d’haver esperat al dictamen final de l’Agència Europea del Medicament (EMA).

Més encara quan la pròpia EMA va tornar a mostrar-se aquest dimarts "fermament convençuda" d’aquests beneficis i, a l’espera del que resolgui definitivament el seu Comitè d’Avaluació del Riscos a Farmacovigilancia, el PRAC, continua sense veure "vincles" causals amb les desenes de casos de trombes i embòlies notificats per diversos països europeus.

El president de l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (Anevac), José Antonio Forcada, creu que la decisió presa dilluns per Espanya i altres socis europeus de suspendre durant almenys 15 dies la vacunació amb AstraZeneca no ha fet més que "engreixar la bola" sorgida al voltant d’aquest fàrmac, embolicat en polèmica pels successius incompliments d’entrega i pel debat sobre el límit d’edat per al qual està recomanat.

Segons recalca a Efe, l’aparició de diverses desenes de casos de trombosi entre els 17 milions de vacunats a la UE i el Regne Unit amb AstraZeneca "entra dins de la normalitat". "El que no entra tant dins de la normalitat és la reacció de determinats països i algunes comunitats", censura.

Fins divendres passat, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) considerava que la immunització amb AstraZeneca havia de continuar per no haver-hi evidència causal amb els 15 casos de trombosi venosa profunda (TVP) i 22 d’embòlia pulmonar detectats fins el 8 de març.

SUSPENSIÓ EN CASCADA

Dinamarca, Noruega, Islàndia, Àustria o Estònia ja havien suspès la vacunació amb AstraZeneca la setmana passada, però les alarmes es van disparar dissabte 13 quan es van notificar alhora diversos episodis de trombosi de sins venosos cerebrals, 3 a Noruega, 4 a Alemanya i un a Espanya, que no s’havien donat, en els assajos clínics.

Ahir es van donar uns altres 3 a Noruega i Alemanya, el que va precipitar que aquests dos països, i després França, Itàlia i Espanya, fessin el mateix.

La trombosi de sins venosos cerebrals representa menys d’un 0,5 % dels casos totals de les malalties cerebrovasculars que es produeixen a Espanya, i la seua incidència se situa entre 1 i 1,3 casos per 100.000 habitants a l’any.

En vuit de cada deu pacients la recuperació és completa i sol un 5 % desenvolupa algun tipus de seqüela severa, amb el que el seu pronòstic "és molt més favorable" que en un altre tipus de malalties cerebrovasculars; només en els casos greus en els quals es demori el tractament, pot generar discapacitat o tenir un desenllaç fatal.

Forcada explica que, en realitat, la detecció d’aquests casos el que confirma és que el sistema de farmacovigilancia "està funcionant", encara que ara el que cal investigar és si la relació és causal a més de temporal.

I és el que succeeix amb qualsevol fàrmac: "Entra dins del que seria una fase IV dels assajos per saber si els efectes adversos que apareixen són els que s’han descrit en els mateixos o apareixen quadres nous i diferents", aclareix.

El pitjor és que això "pugui donar pàbul" als antivacunes, perquè respecte al calendari, el president d’Anevac calcula que potser "pugui retardar-se una miqueta" la immunització dels menors de 55 anys –per als quals s’ha reservat AstraZeneca–, perquè els més vulnerables –gent gran i pacients d’alt risc– continuen rebent Pfizer i Moderna.

LA FALTA DE COORDINACIÓ, "UN ERROR COLOSSAL"

Mentrestant, la secretària general de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), Carmen Cámara, tem en declaracions a Efe que la suspensió hagi pogut afectar a la credibilitat d’aquesta vacuna quan no "ens podem permetre perdre’n una de sola".

Com Forcada, critica la falta de coordinació que ha existit entre els governs europeus i també de les comunitats perquè donen peu a la desconfiança "quan prenen decisions al marge dels reguladors". "És un error colossal", lamenta.

El repte està sobretot en convèncer no ja als grups diana d'AstraZeneca que se la posin -en l’estratègia es va reservar treballadors essencials menors de 55 anys i població general de 45 a 55-, sinó aconseguir que el gairebé el milió de persones que ja han rebut la primera punxada vagin a buscar la segona -la pauta marca entre 10 i 12 setmanes.

Per a ells, la doctora insisteix en aquest missatge: "està clar" que els beneficis d’aquest antídot sempre superaran als riscos.

Les dades són "cristal·lines" en aquest sentit: vacunar-se amb AstraZeneca implica tenir un 0,7 % de possibilitats de morir per covid i 1 possibilitat entre 1,7 milions de tenir una complicació trombótica, "no hi ha color entre les dos opcions".

No obstant, entén que l’AEMPS hagi optat per la prudència a l’espera que el PRAC conclogui la seua investigació, sobretot perquè la decisió s’espera per a aquest dijous, amb la qual cosa "no és una bogeria" i és fins i tot "raonable" que s’hagi congelat cautelarment la seua administració.

Per què ha succeït amb AstraZeneca i no amb d’altres? Pel rang d’edat a les que es destinen: els casos de trombes passen en gent jove, especialment dones amb malalties autoimmunes o que prenen anticonceptius orals, i la de Pfizer i Moderna es dediquen a gent gran. I fins i tot en el cas que s’arribés a demostrar aquesta relació causal, els experts consultats insisteixen en la "baixíssima" incidència de casos: "Què són onze trombosis entre 17 milions de vacunats? I encara que fossin 40. La incidència és baixíssima", destaca Forcada.

Altres també han mostrat les seues reticències amb la suspensió, com el president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), Jordi Vila, que en un esmorzar organitzat per la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP) ha considerat que "potser la decisió ha estat una mica dràstica" i s’ha pres "a rebuf" d’altres països.

Però des de l’AEMPS, el cap adjunt del Departament de Medicaments d’Ús Humà, Antonio López, ha reiterat que és una "decisió de prudència". "És millor que s’analitzin els efectes i després es reprengui l’estratègia de vacunació", ha assenyalat.