120 anys del naixement de Walt Disney i 55 de la seua mort

Walt Disney, en cas de viure, compliria ara 120 anys, però nascut el 1901 va morir fins també 55 anys, el 1966, com a conseqüència d’un càncer de pulmó. Disney, pioner de la indústria de l’animació ha estat referent, tant en el cine com a la televisió, per a diverses generacions, a més de crear un imperi mediàtic amb la seua productora i els seus parcs temàtics, el primer a Anaheim a Califòrnia el 1955, el segon en Orlando, en Florida, i el tercer a París (actualment hi ha parcs Disney distribuïts pels cinc continents). Disney pot presumir, a més, d’ostentar el rècord d’Oscar guanyats amb 22 estatuetes a més de 59 nominacions.

Es pot dir que dos llegendes urbanes, mai confirmades, l'han perseguit fins l’actualitat. La primera és que Disney era d’origen espanyol, concretament de Mojacar, fill d’una bugadera i d’un metge de la localitat casat. La mare, per evitar l’escàndol va emigrar als Estats Units i allà, el 1913, va donar en adopció al seu fill al matrimoni d’Elis i Flora Disney que van passar a ser els seus pares oficials. La segona és la que fa referència a la seua mort i que diu que Disney roman hibernat, en un lloc secret, per poder ser "ressuscitat" quan es conegui un remei eficaç per a la seua malaltia. El cert és que Disney va ser incinerat dos dies després de la seua mort i traslladat al panteó familiar del cementiri Forest Lawn Memorial Park a Los Angeles.

Walt Disney és conegut en tot el món per ser el "pare" de personatges com Mickey Mouse, el primer que li va catapultar a la fama en 1928, o l’Ànec Donald i amb títols com "Blancaneu" (el primer llargmetratge d’animació de la història), "Pinotxo", "Fantasia", "Bambi", "La ventafocs", "Peter Pan", "Dumbo", "Blancaneu" o "101 dàlmates". El seu èxit més gran el va aconseguir amb "Mary Poppins" el 1964, barrejant imatges reals amb altres d’animació, protagonitzada per Dick Van Dyke i Julie Andrews, guanyant cinc estatuetes.

Després d’una etapa de decadència va recuperar el lideratge després de la seua col·laboració amb l’emergent Pixar produint pel·lícules, ja en format digital, com "Toy Story", "Buscant a Nemo", "Ratatuille" o "Monstres SA".

D’un temps ençà, han crescut les crítiques a Disney acusant-lo de reaccionari, empresari tirànic, delator de companys davant del Tribunal d’Activitats Antiamericanes i algunes de les seues obres més emblemàtiques han estat considerades violentes, racistes o amb continguts masclistes.