Espanya legalitza l'eutanàsia

Amb 202 vots a favor, 141 en contra i 2 abstencions, el Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei d’eutanàsia, que entrarà en vigor d’aquí a tres mesos, i que convertirà a Espanya en el setè país en reconèixer aquest dret.

La prestació per a l’ajuda a morir formarà part de la cartera bàsica del Sistema Nacional de Salut (SNS) i podran sol·licitar-la les persones majors d’edat que tinguin "una malaltia greu i incurable" o un "patiment greu, crònic i imposibilitante" que afecti a l’autonomia i que generi un "sofriment físic o psíquic constant i intolerable".

L’eutanàsia és legal a Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Nova Zelanda i Colòmbia (en aquest últim país per decisió del Tribunal Constitucional, però sense que el Parlament hagi aprovat una llei que la reguli).

Sobre el procés, la llei indica que, si el pacient està conscient, ha de sol·licitar l’eutanàsia dos vegades per escrit (o per un altre mitjà que deixi constància si no pot escriure) en dos documents separats per 15 dies, fent patent que no és "resultat de cap pressió externa".

Després de la primera sol·licitud, el metge responsable informarà el pacient sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, assegurant-se que comprèn la informació que se li facilita." Després d’això, el pacient haurà de confirmar la seua intenció.

Encara així, després de la segona sol·licitud hi ha d’haver una nova reunió entre ambdós. Serà aquest metge qui autoritzarà el procés, abans, ha de demanar l’opinió d’un facultatiu format en l’"àmbit de les patologies que pateix el pacient" però que no sigui del seu "mateix equip del metge". Així mateix, la comissió d’avaluació autonòmica (la formació de la qual està especificada també en la norma) haurà d’elegir dos experts (un d’ells jurista) que avaluïn el cas.

Ambdós experts han d’estar d’acord en la seua decisió, ja que, altrament, serà el ple de la comissió qui la prengui. De la mateixa manera, aquest text recull que els professionals sanitaris directament implicats en aquesta prestació "podran exercir el seu dret a l’objecció de consciència", una objecció que "haurà de manifestar-se anticipadament i per escrit".

SOCIETAT "MÉS HUMANA I MÉS JUSTA"

Abans de la votació, la ministra de sanitat, Carolina Darias, ha agraït el treball realitzat per tots els grups parlamentaris, destacant la "importància" d’aquesta aprovació perquè s’avança en el reconeixement dels drets dels ciutadans i cap a una "societat més humana i més justa".

"Avui és un dia important per a les persones que es troben en una situació de greu patiment. Avui fem un pas més al camí de progrés iniciat amb la presidència de Pedro Sánchez cap a una societat més justa, més decent i que es preocupa per evitar el sofriment de tots els seus membres," ha dit Darias, per recordar que l’aprovació de l’eutanàsia respon a una demanda "molt important" de la societat espanyola.

Així mateix, la diputada del Grup Parlamentari del PSOE, María Luisa Carcedo, impulsora del desenvolupament de la llei, ha felicitat que el Congrés hagi "agafat el testimoni" de les persones malaltes que fa "anys" que demana la regulació de l’eutanàsia. I és que, tal com ha insistit, aquesta normativa estableix que la persona decideixi "amb llibertat" quan pot fer ús d’aquest "dret", recordant que el dret a la vida va "lligat" a la dignitat humana i a la integritat física i moral.

"Avui concloem un procés llarg i complex sobre la consecució d’un dret i no d’una obligació", ha asseverat per la seua part el diputat del PNB, Joseba Andoni Agirretxea, que ha esperat que "ningú" hagi de recórrer a aquest dret però que, si el necessita, pugui fer-ho amb "total garantia". "No hi ha res pitjor que no poder viure per no poder morir", ha afegit.

A més, el diputat d’EH Bildu, Iñaki Ruiz de Pinedo, ha avisat que, una vegada aprovada, és quan correspon el desenvolupament de la llei perquè el dret que regula es converteixi "en un poder". "Ha estat gràcies a les famílies i a les persones afectades l’aprovació d’aquesta norma", ha detallat.

"LA ULTRADRETA NO RESPECTA ELS DRETS"

Per la seua part, la portaveu d’Unidas Podemos en matèria de Sanitat, Rosa María Medel, ha criticat que aquesta llei estigui sent "perseguida" per la ultradreta perquè el seu "pensament totalitari no respecta de drets".

"Com la ultradreta amb rabiosament intolerants, omplen el seu discurs d’odi o amenacen des de l’escó que l’il·legalitzaran quan governin. La seua intolerància porta a tal extrem que volen imposar als altres com cal morir", ha assenyalat Medel.

A més, la diputada del Grup Parlamentari de Ciutadans, Sara Giménez, ha assegurat que aquesta llei és "garantista" amb la voluntat del pacient i una "fita històrica" que reforça el compromís del Congrés amb les llibertats dels ciutadans. "Avui els espanyols tenen un nou dret", ha asseverat.

No obstant, la diputada de la formació taronja ha criticat també que el PP no hagi votat a favor d’aquesta llei, encara que ha recordat que els 'populars’ es van posicionar en contra de la llei del divorci, del matrimoni igualitari i de la llei sexual i reproductiva. "Sempre han estat en contra de l’avenç en els drets i ara el que volen plantejar és anar al Tribunal Constitucional perquè no volen que existeixi la llibertat de decidir", ha lamentat Giménez.

Així mateix, la portaveu de Justícia d’Esquerra Republicana (ERC) al Congrés, Carolina Telechea, ha comentat que el seu partit ha estat pioner en reivindicar aquest dret, mentre ha mostrat la seua satisfacció per l’aprovació d’aquesta norma que, tal com ha insistit, "no obliga ningú".

"Ja n’hi ha prou que els partits de la dreta autoritària manipulin l’opinió pública amb mentides. La llei no crea cap dret, sinó que ho reconeix perquè el dret a una mort digna és un reflex a la dignitat de la persona", ha postil·lat Telechea.

VOX RECORRERÀ AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I DEMANARÀ LA SEUA PARALITZACIÓ

La llei ha estat rebutjada pel Grup Parlamentari de Vox, la diputada del qual Lourdes Monasterio ha informat que presentaran un recurs davant del Tribunal Constitucional i, a més i fins que no es produeixi la sentència, sol·licitarà la paralització de la normativa.

"Li farem front i, més aviat que tard, guanyarem i donarem esperança a qui l’ha perdut i, així, protegirem la vida a tots els espanyols", ha detallat. I és que, segons el seu parer, aquest dijous s’ha consumat el "pla" del Govern d’implantar "la cultura del descart i de la mort", lamentant que s’hagi rebutjat implantar les cures pal·liatives a Espanya per alleujar el dolor i sofriment.

"La vida no pot estar a disposició dels poders públics. Avui diem adeu a més de 20 segles de cultura a favor de la vida i adeu al constitucionalisme modern, és per tant el fracàs d’una civilització", ha retret Monasterio.

De la mateixa manera s’ha pronunciat el diputat del Grup Parlamentari del PP, José Ignacio Echániz, que ha afirmat que la llei d’eutanàsia és un "atemptat" al respecte a la vida i dignitat humana i un "acte antimèdic". A més, ha criticat que es vagi a crear una "llista negra" de sanitaris objectors de consciència, ja que és un "insult" a aquests professionals. "Es tracta d’un xantatge intolerable", ha criticat.

I és que, segons el seu parer, és una "irreponsabilidad" que s’hagi aprovat a Espanya la llei d’eutanàsia sense haver desenvolupat abans les "indispensables i raquítiques" cures pal·liatives. "A partir d’avui els més fràgils tenen motius per a la por, desassossec i desconfiança", ha sentenciat Echániz.