Recuperen el rellotge d'un familiar mort als camps nazis 76 anys després

Els familiars d’un jove català que després de la Guerra Civil va fugir a França i va ser deportat al camp de concentració nazi de Neuengamme han recuperat aquest divendres el seu rellotge de polsera, que formava part d’una mostra d’objectes recuperats d’aquells presoners. Aquella persona era Joan Lladó i Mas, nascut a Manresa (Barcelona) el 13 de desembre de 1914, encara que la seua mare va morir aviat i ell es va traslladar a Calonge de Segarra, d’on era originari el seu pare. El presoner 30.857 de Neuengamme va ser traslladat després al camp de Ravensbruck, on va morir l’abril de 1945 a causa d’una pulmonia provocada per les pèssimes condicions de la vida en un lloc que les tropes aliades van alliberar només cinc dies després.

Ara, els tres fills de la seua cosina, Isabel, Jaume i Joan Fernàndez Lladó, han recuperat el rellotge de Joan Lladó, que formava part de la mostra "Stolen Memory (Memòria Robada)" que acull el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (Girona) des del passat 14 de febrer. Aquesta exposició itinerant reuneix pertinences trobades en camps de concentració i la consellera de Justícia de Catalunya, Ester Capella, ha estat l’encarregada d’entregar a Isabel aquell record de l’oncle de la seua mare.

Amb el rellotge a la mà, Isabel ha explicat a EFE que, per a ella i els seus dos germans, es tracta d’un "tresor recuperat després de 76 anys". Ha detallat que va ser el seu fill que, interessat per la història familiar, va començar a "moure fils" en saber que l’oncle de la seua àvia havia mort a l’exili. "Va buscar per diferents arxius de Catalunya, França i Alemanya i ha estat una gran sorpresa, encara que tens una barreja de sentiments entre la gratitud immensa per recuperar el rellotge i una tristesa enorme pel que va passar aquella gent", ha indicat visiblement emocionada. Isabel Fernàndez Lladó ha volgut destacar que "el tracte que van tenir aquells presoners va ser totalment inhumà, pitjor que les rates" i ha subratllat la importància que es recordin "aquestes coses, perquè la gent ha de tenir memòria perquè no torni a passar".

En aquest mateix sentit s’ha pronunciat la consellera, que ha assenyalat que "el present no està exempt del risc que es va viure en aquells moments, la ideologia feixista edulcorada torna a aparèixer sense complexos i torna a créixer a través de discursos d’odi, por i persecució del diferent". "Cal estar més atents que mai", ha afegit Ester Capella, que ha elogiat l’acte d’aquest divendres, perquè "permet recuperar històries que han estat silenciades durant massa temps".

Joan Lladó i Mas no va participar en la Guerra Civil com a combatent, però, en acabar la contesa, va optar per exiliar-se a França. Allà va passar pel camp de concentració d’Argelers i, el març de 1944, va ser detingut per la Gestapo a Rennes per col·laboració amb la resistència. D’allà el van deportar a Neuengamme i, finalment, a Ravensbruck, on va perdre la vida quan només tenia 31 anys.

Ara, el rellotge que custodiaven els Arxius Arolsen, un centre internacional sobre la persecució nazi que conserva prop de 3.000 objectes d’aquells presoners, torna a la família del seu propietari. Aquest l’objecte final d’aquesta institució i, per això, s’organitzen mostres en diferents països d’Europa amb l’objectiu de localitzar descendents de les víctimes del nazisme. En aquest moment és el torn del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, un lloc pel qual van passar molts d’aquells exiliats d’Espanya al seu camí de França per fugir del franquisme, i, allà, els Fernàndez Lladó han recuperat aquell rellotge de l’oncle de la seua mare.