SEGRE

LLEIS BIOÈTICA

Espanya legalitza l'eutanàsia

El Congrés aprova la llei amb 202 vots a favor, 141 en contra i 2 abstencions, i es preveu que entri en vigor d'aquí a tres mesos || És el setè país del món a regularitzar-la

La família de Ramón Sampedro conserva igual des de fa 23 anys l’habitació on va morir.

La família de Ramón Sampedro conserva igual des de fa 23 anys l’habitació on va morir.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El ple del Congrés dels Diputats va aprovar ahir, amb 202 vots a favor, 141 en contra i 2 abstencions, la llei orgànica per a la Regulació de l’Eutanàsia, després que el Senat la ratifiqués la setmana passada amb alguns canvis en el text en el dictamen de la Comissió de Justícia. Amb la llum verda a la proposta, que va tirar endavant amb els vots de PSOE, Unides Podem, PNB, ERC, Bildu i Ciutadans, mentre que Partit Popular, Vox i UPN van votar-hi en contra, Espanya es converteix en el setè país del món en el qual la pràctica de l’eutanàsia és legal després d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Nova Zelanda i Colòmbia –per decisió del Tribunal Constitucional.

La normativa entrarà en vigor als tres mesos de publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i podrà aplicar-se a aquells pacients que ho sol·licitin i que es trobin en un context de “patiment greu, crònic i impossibilitant o malaltia greu i incurable, causants d’un sofriment intolerable”. Hauran de ser majors d’edat, “ser capaços i conscients en el moment de la sol·licitud” i tenir, a més, la nacionalitat espanyola, residència legal o certificat d’empadronament que acrediti un temps de permanència en territori espanyol superior a 12 mesos.

La ministra de Sanitat va qualificar l’aprovació com un avenç cap a una societat “més humana i justa”

Si el pacient està conscient, haurà de sol·licitar l’eutanàsia dos vegades per escrit –o per qualsevol altre mitjà que deixi constància en cas de no poder escriure– en dos documents separats entre si per un termini de 15 dies, deixant patent que no és “resultat de cap pressió externa”.

Després de rebre la primera sol·licitud, el metge responsable informarà el pacient sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com també possibles cures pal·liatives, “assegurant-se que comprèn la informació que se li facilita”. Després d’això, el pacient haurà de confirmar la seua intencionalitat. A partir de la segona demanda, el facultatiu ha de traslladar la petició a la comissió de garanties i avaluació, que donarà una resposta en un termini de 19 dies.

Abans de la votació, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va agrair el treball realitzat per tots els grups parlamentaris i va destacar la “importància” d’aquesta aprovació perquè s’avança en el reconeixement dels drets dels ciutadans i cap a una “societat més humana i més justa”.

Diverses desenes de persones es van concentrar davant del Congrés per protestar contra la llei, convocats per associacions com Abogados Cristianos y Enraizados, que van titllar el Govern d’“assassins” i “criminals”.

Entrevista Concepció Canut

Quin és l’objectiu de la plataforma Dret a Morir Dignament?

La nostra meta sempre ha estat que les persones puguin decidir sobre la pròpia vida i que puguin tenir una mort digna. Nosaltres assessorem i acompanyem els casos que rebem i que ens demanen ajuda, sempre respectant el secret professional i amb total confidencialitat.

Com heu rebut la notícia?

Amb molta satisfacció per l’aprovació de la llei, és un dia gloriós, fruit de més de 30 anys de treball amb els pacients, els seus familiars i amb altres grups.

La llei aprovada respon a les vostres expectatives?

Només un retret, respecte a la creació de la Comissió d’Avaluació, entenem que és un òrgan que allargarà encara més el tràmit burocràtic mentre el pacient espera la seua resolució.

Els interessats, com poden posar-se en contacte amb vosaltres?

A través del telèfon de l’associació 619959767, mitjançant correu electrònic a dmdlleida@gmail.com o dirigint-se a la nostra oficina a Espai Salut GSS de Lleida, al carrer Henri Dunant, 1.

El cas de María José Carrasco, causa encara pendent amb la Justícia “La llavor ja estava plantada, l’últim impuls pot ser que l’haguéssim donat María José i jo, però cal agrair-ho a Ramón Sampedro, a Luis de Marcos, a Maribel Tellaetxe, són ells els veritables protagonistes”, va declarar ahir a Madrid Ángel Hernández, que a finals d’estiu, anirà a judici per ajudar la seua dona María José Carrasco a complir el seu desig el 3 d’abril del 2019: atansar-li un vas amb pentobarbital sòdic i una palleta perquè ella, immòbil, pogués beure el fàrmac letal. La Fiscalia demana per a ell 6 mesos de presó per delicte de cooperació de suïcidi.

La família de Ramón Sampedro conserva igual des de fa 23 anys l’habitació on va morir.

La família de Ramón Sampedro conserva igual des de fa 23 anys l’habitació on va morir.EFE

tracking