SEGRE

Monumental esbroncada d'Arguiñano al Govern central davant de la massiva arribada de turistes francesos

El xef va mostrar el seu descontentament amb el govern i els polítics en general

Karlos Arguiñano en el seu programa

Arguiñano, un clàsico a la pantalla

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El xef basc Karlos Arguiñano, conegut a part de les seues receptes per no tenir pèls a la llengua, ha parlat sobre la massiva arribada de ciutadans francesos a Espanya, encara que existia un tancament perimetral intern durant el pont de San José que restringia la mobilitat entre comunitats dels espanyols.

Arguiñano no comparteix algunes de les mesures davant el coronavirus imposades a Espanya, com el tancament perimetral: "Hi ha una cosa que no entenc: jo, per exemple, guipuscoà, no puc anar a La Rioja. Que és aquí al costat, enganxats. Fixa’t si m’agrada anar a La Rioja i anar a menjar a 'La Alameda', a Fuenmayor. En tinc unes ganes... Doncs no hi puc anar", es va lamentar Arguiñano durant el programa Cocina abierta, d’Antena 3.

Però el monòleg acabava de començar i la seua indignació anava en augment mentre continuava cuinant: "Pero els francesos venen com bojos a Espanya, que entren per Barajas, sembla ser, la majoria. Això com és? M’ho podeu explicar? Que nosaltres no puguem anar a saludar els nostres avis  i que els francesos vinguin, es mamin com ossos, perquè es mamen com  ossos. Els hem vist, perquè ho ensenyen a la televisió tot el dia."

A continuació, el xef va ridiculitzar els turistes francesos: "Aquí hi ha gresca, aquí molt bonic, tot gresca i hi ha festa i venim aquí a disfrutar. Tots estem molt contents de vindre a Espanya", va dir Arguiñano, imitant l’accent gal. "A mamar-vos com ossos, amb la màscara aquí, ensenyant el cul a les càmeres... Què ha de vindre, Macron? Els d’aquí què, no es posaran a manar?"

Per finalitzar el seu discurs, Arguiñano va mostrar el seu descontentament amb el govern i va concloure amb una crítica als polítics del país: "És que mentre estan discutint no estan governant. I en tenim tants... Si n’hi hagués 100 de bons... però en tenim 10.000 de dolents. Amb 100 de bons n’hi hauria prou perquè Espanya fos un país líder, però és clar, amb 1.000 de dolents, som la riota".

tracking