Investigadors creen un mapa de la vida encara per descobrir al planeta

Menys d’una dècada després de presentar el 'Mapa de la vida', una base de dades global que marca la distribució d’espècies conegudes a tot el planeta, els investigadors de la Universitat de Yale, als Estats Units, han llançat un projecte encara més ambiciós i potser important: crear un mapa dels llocs en els quals encara no s’ha descobert la vida.

Para Walter Jetz, professor d’ecologia i biologia evolutiva de Yale, que va encapçalar el projecte 'Mapa de la vida', el nou esforç és un imperatiu moral que pot ajudar a recolzar el descobriment i la preservació de la biodiversitat a tot el món.

"Al ritme actual del canvi ambiental global, no hi ha dubte que moltes espècies s’extingiran abans que ens assabentem de la seua existència i tinguem l’oportunitat de considerar el seu destí –adverteix Jetz–. Sento que tal ignorància és imperdonable, i li devem a les generacions futures tancar ràpidament aquestes bretxes de coneixement".

El nou mapa d’espècies no descobertes s’ha publicat aquest dilluns a la revista 'Nature Ecology and Evolution', i existeix una versió navegable està disponible a mol.org/patterns/discovery.

L’autor principal Mario Moura, exassociat postdoctoral de Yale, al laboratori de Jetz i ara professor a la Universitat Federal de Paraíba, assenyala que el nou estudi canvia l’enfocament de preguntes com "Quantes espècies no descobertes existeixen?" a altres de més aplicats com "On i què?".

"Les espècies conegudes són les 'unitats de feina' en molts enfocaments de conservació, pel que les espècies desconegudes generalment es deixen fora de la planificació, la gestió i la presa de decisions de la conservació -assenyala Moura-. Trobar les peces absents del trencaclosques de la biodiversitat de la Terra és, per tant, crucial per millorar la conservació de la biodiversitat a tot el món".

Segons estimacions científiques conservadores, només s’ha descrit formalment entre el 10 i el 20 per cent de les espècies de la terra. En un esforç per ajudar a trobar alguns d’aquestes espècies perdudes, Moura i Jetz van recopilar dades exhaustives que incloïen la ubicació, el rang geogràfic, les dates de descobriment històric i altres característiques ambientals i biològiques al voltant de 32.000 vertebrats terrestres coneguts. La seua anàlisi els va permetre extrapolar on i quins tipus d’espècies desconegudes dels quatre grups principals de vertebrats és més probable que s’identifiquin encara.

Van analitzar 11 factors clau que van permetre a l’equip predir millor els llocs on podrien ubicar-se espècies no descobertes. Per exemple, és més probable que ja s’hagin descobert animals grans amb amplis rangs geogràfics en àrees poblades. És probable que els nous descobriments de tals espècies siguin rars en el futur, assenyalen els autors. Tanmateix, és més probable que els animals més petits amb rangs limitats que viuen en regions més inaccessibles hagin evitat la detecció fins ara.

"Les possibilitats de ser descobert i descrit aviat no són iguals entre les espècies", afegeix Moura. Per exemple, l’emú, una au de gran mida a Austràlia, va ser descobert el 1790 poc després que comencessin les descripcions taxonòmiques de les espècies. Tanmateix, la petita i esquiva espècie de granotes 'Brachycephalus guarani' no es va descobrir al Brasil fins 2012, la qual cosa suggereix que encara queden per trobar més amfibis d’aquest tipus.

Moura i Jetz mostren que les possibilitats que es descobreixin noves espècies varien àmpliament a tot el món. La seua anàlisi suggereix que el Brasil, Indonèsia, Madagascar i Colòmbia tenen les oportunitats més importants per identificar noves espècies en general, amb una quarta part de tots els descobriments potencials. És més probable que apareguin espècies no identificades d’amfibis i rèptils a les regions neotropicals i els boscos indo-malais.

Moura i Jetz també es van centrar en una altra variable clau per descobrir espècies perdudes: el nombre de taxonòmics que les busquen. "Tendim a descobrir l’'obvi' primer i el 'fosc' després –assenyala Moura–. Necessitem més fons perquè els taxònoms trobin les espècies restants per descobrir".

Però la distribució global de taxònoms és molt desigual i un mapa de vida per descobrir pot ajudar a enfocar nous esforços, va assenyalar Jetz. Aquest treball serà cada vegada més important a mesura que les nacions de tot el món es reuneixin per negociar un nou Marc Global de Biodiversitat sota el Conveni de Diversitat Biològica a finals d’aquest any i es comprometin a aturar la pèrdua de biodiversitat.

"Una distribució més uniforme dels recursos taxonòmics pot accelerar el descobriment d’espècies i limitar el nombre d’extincions 'desconegudes per sempre'", avança Jetz.

Amb socis a tot el món, Jetz i els seus col·legues planegen expandir el seu mapa de vida no descoberta a espècies de plantes, marines i invertebrats en els propers anys. L’esmentada informació ajudarà els governs i les institucions científiques a bregar amb on concentrar els esforços per documentar i preservar la biodiversitat, apunta Jetz.