Un sicilià ha promès no afaitar-se fins que es resolgui l'assassinat del seu fill

El rostre de Vincenzo Agostino està cobert per una promesa: una llarga barba que va jurar no afaitar-se fins que descobreixi qui va assassinar el seu fill policia fa 32 anys, un crim amb el segell de la màfia siciliana. "Va ser traït per homes corruptes de l’Estat", afirma en una entrevista amb Efe. "Vaig fer aquesta promesa sobre el fèretre del meu fill. Llavors alguns no em prenien seriosament, però encara avui la mantinc", recorda el patriarca des de Palerm (sud) en una videotrucada, mentre abaixa la mirada i es passa la mà per la cara, com sacsejant-se un cansament que sembla perenne.

Agostino acaba de complir 84 anys i té l’aspecte d’un tità: de mirada severa i pell citrina, llueix una llarga barba blanca que no ha retallat en tres dècades, des que algú assassinés el seu fill Antonino, policia de 28 anys, i la seua esposa, Ida Castelluccio, embarassada d’un mes. Els fets van passar el 5 d’agost de 1989, quan la família celebrava un aniversari a la seua casa de Villagrazia di Carini i esperava la jove parella, que s’havia casat només un mes abans. Antonino i Ida estaven arribant a la festa quan van ser tirotejats des d’una moto. Ell va morir en l’acte, ella ho va fer poc després amb una bala al cor. Només va tenir temps de cridar: "Sé qui sou".Començava així un dels casos més enrevessats del país, en el que convergeixen l’ombra de Cosa Nostra i dels serveis secrets, amb els Anys de Plom com a tràgic teló de fons.

El pare parla del seu fill com "un simple policia", però Nino, com l’anomena, era alguna cosa més. Els investigadors van descobrir que en realitat exercia "missions secretes" per localitzar mafiosos. "Jo no ho sabia, ho vaig descobrir durant el judici", assegura el pare, que es va assabentar així que el seu fill treballava per al jutge Giovanni Falcone, fent-se passar per camperol a la recerca de rumors per caçar els capos. Perseguia pròfugs com Toto Riina o Bernardo Provenzano, els caps més sanguinaris de la Cosa Nostra, i va arribar a desbaratar un atemptat contra el cèlebre magistrat, que només tres anys després va ser assassinat. Però segons la Fiscalia Nino va acabar en "una estructura d’intel·ligència" creada per atrapar escapats que, "en realitat, gestionava complexes relacions entre alguns traïdors a les Institucions i la màfia". Tot apunta que l’agent va comprendre aquesta tèrbola col·lusió i va abandonar el grup, sentenciant-se a mort.

"Jo crec que el meu fill va ser traït per homes corruptes de l’Estat, marionetes sense dignitat," denúncia impassible el pare. A la seua cartera, la família va trobar un paper amb què demanava que, en cas de passar-li alguna cosa, busquessin en un armari de casa seua una sèrie d’apunts. "Van arribar a casa, van trobar els documents i se’n van anar. Què era? Per què no vam poder veure’ls?", qüestiona, utilitzant un plural incert, com tot en aquesta "desgràcia".

Aquest divendres el Tribunal de Palerm va dictar la primera sentència del cas: cadena perpètua al mafiós Nino Madonia, ja a la presó. Ell i el capo Gaetano Scotto estan acusats de prémer el gallet. Serien els homes que Ida va reconèixer abans de morir. Scotto i Paolo Rizzuto, amic de Nino, seran processats des del 26 de maig. El primer per homicidi i el segon per encobrir-lo. "La primera justícia va arribar, però falta més. Han de dir la veritat, qui movia els fils? la política? la màfia?", qüestiona, ja que creu que hi ha polítics en actiu que saben què va passar. "L’arma era de la màfia, però la ment era de corruptes de l’Estat", sentència.

Vincenzo, a més d’una memòria cristal·lina, dona fe de la seua determinació a continuar exigint justícia: "Mai no vaig pensar a rendir-me perquè quan succeeixen aquestes desgràcies a casa teua és aterridor. Jo esperava que fos ell qui portés flors a la meua tomba i no al revés", mussita.

En qualsevol cas la seua "herència", una lluita infatigable, la rebran les seues filles, Nunzia i Flora, i el seu net Antonino, que, casualitat o presagi, va nàixer el mateix dia en el que el seu oncle va ser assassinat, però el 2001.La matriarca, Augusta, morta el febrer de 2019 sense saber què va passar, es consolava pensant que la Justícia Divina havia enviat el seu net perquè es continués pronunciant el nom de Nino. "No vull donar exemple, només demano un dret humà. Ho faig per la societat, que ja no dispara però que de vegades ignora les pomes podrides que encara existeixen i que han d’acabar," conclou aquest "pare coratge" la barba del qual continuarà creixent a l’espera de la veritat.